.
Magnituds i Unitats

Mistery Boxes, indagació sobre magnituds i unitats

Activitat de laboratori, de tres sessions, per a fer que l’alumnat indagui sobre magnituds i unitats, i al mateix temps, millori la seva percepció de la naturalesa de la ciència i el mètode científic.

Molt important: no obriu les caixes al final de l’activitat! A la ciència real, el màxim que es pot obtenir és una conclusió raonable, no existeix un lloc on confirmar si les teves conclusions són certes. Si volem que els alumnes tinguin una experiència de ciència real, haurem de fer que confrontin la incertesa que comporta.

Es tracta de construir cinc caixes idèntiques amb un objecte desconegut a l’interior i que l’alumnat n’hagi de descobrir tot el que pugui sense obrir la caixa.

Després de debatre, discutir i hipotetitzar a partir d’evidències i consensuar models amb diferents graus de certesa…NO obrim les caixes.

Perquè a la ciència real, al coneixement real, no hi ha un llibre on puguis confirmar si ho has fet bé. Cal treballar amb els alumnes la incertesa, valorar el rang de certesa de les conclusions que traiem, acostumar-los a que el coneixement està en construcció constant i tendent a ser…una explicació raonable de la realitat.

Cal acostumar els alumnes a experiències similars a la ciència real si volem que tinguin una relació sana amb el coneixement científic.

La discussió instrumentalitzant magnituds (com la massa, el pes, la densitat, rugositat), el diàleg i el consens com a font de coneixement científic són altres outputs de l’activitat.

La descripció completa de l’activitat la trobareu a:

 Les Mystery Boxes: una activitat senzilla d’indagació a l’aula com a metàfora de la ciènciaCiències (2013) 24, 120-25. Jordi Domènech.

.

===========================================================

 .

Actualització 31/08/2015. Els dos darrers cursos, he aplicat aquesta activitat el primer dia de classe, com a presentació de la matèria de Bio i Geo amb els alumnes de 4t d’ESO.

caixaEl darrer dia de classe, he tornat a dur les caixes (que no havíem obert). De nou, no les obrim, però aquest cop he dut a més una caixa més petita per a cada alumne, posant-la davant cadascun d’ells. També tancada, però tenien l’opció d’obrir-la si volien, després de llegir-los la carta de comiat.

Els alumnes em demanaren la carta de comiat, i la comparteixo aquí, perquè penso que ajuda a entendre en profunditat els objectius de l’activitat:

.

.

.

.

Miro enrera i recordo com vam començar el curs, amb cinc caixes, cadascuna d’elles amb un misteri. I decideixo que el nostre comiat ha de ser, precisament, un misteri. I acabar el curs tal com el vam començar.

I per això davant vostre teniu una caixa. Quan acabi de llegir aquestes paraules (no abans), podreu fer el que vulgueu amb aquesta caixa. Aquest cop no us impedirà ningú obrir-la. Podreu escollir.
La podreu obrir de seguida….La podreu deixar tancada un temps i obrir-la al cap d’unes setmanes, com qui no vol la cosa…O podreu deixar-la tancada per sempre.

Però deixeu-me que us digui una cosa abans.

Acabem un curs en el que hem intentat que aprenguéssiu què és la Ciència, què és el Coneixement i què tenen a veure amb la Biologia i la Geologia. Crec que ho hem aconseguit.

Sabeu que pràcticament mai es tenen totes les dades, que les conclusions no són mai certes al 100% i que les coses com a màxim són raonablement certes.

Amb aquest curs acabeu també una etapa. En comença una de nova, i a partir d’ara tot serà cada cop més incert, menys segur, més arriscat.

Les preguntes que us fareu i que fareu als altres seran cada cop més complexes. Les respostes que rebreu cada cop seran menys del tipus “Sí” o “No” i més del tipus “Potser”, “Depèn” o “Probablement”. I serà amb aquestes dades que haureu de prendre decisions.

Algunes decisions seran importants. Altres també, però no sabreu que eren importants fins després d’haver-les pres. Us espera molta incertesa. Assumir riscos. Lamentar pèrdues. Celebrar èxits. I continuar sense saber ben bé si era la decisió correcta. Perquè la vida, com la Ciència, no té un llibre on puguis anar a mirar si ho has fet bé.

No temeu la incertesa, el misteri o la ignorància. Enfronteu-les amb les millors armes que teniu: la passió, el raonament i la curiositat.

Poder escollir és més difícil.
La incertesa és més difícil.
El dubte és més difícil.
Però és millor.

Davant vostre teniu una caixa. Cada caixa conté objectes diferents. No hi ha dues caixes iguals. Els objectes no tenen res d’especial. No signifiquen res, ni tenen cap valor. Ja deveu haver entès que l’únic valor que té el que hi ha dins aquesta caixa és el misteri, el fet que no sabeu què és. Un cop l’obriu, perdrà el seu valor.

Vosaltres heu d’escollir quin és el meu regal de comiat.
Podeu escollir que us regali una capsa de plàstic amb objectes insignificants a dintre.
O podeu escollir que us regali un misteri indesxifrable.

Ja he acabat el que us havia de dir. Ara ja podeu escollir si voleu obrir la caixa o guardar-la sense obrir. És, un altre cop, una decisió.

Gràcies per aquest curs fantàstic.

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.206 other followers

%d bloggers like this: