.
General

Matemàtiques incendiàries al grup de treball del CRP de Granollers

Deures? que cadascú faci els que necessiti.

Notes? prendre nota cada dia sobre els alumnes, el seu interès, disposició a aprendre matemàtiques, emoció i estratègia.

Començo així aquesta nota sobre la xerrada que va fer en Xavier Vilella dilluns passat al grup de treball de Matemàtica que coordina una amiga, la Mar.

I resulta que aquestes dues coses que van sortir no són, ni de bon tros, les més sacsejants.

Algunes conclusions que vaig treure jo de la segona meitat de la xerrada a la que vaig poder assistir, sobre la matemàtica que proposa Vilella:

  • Una matemàtica que parteix de dubtes excel·lents, enlloc de certeses mediocres.
  • Una matemàtica que parteix de conceptes manipulats i construïts per l’alumnat, i formalitzats amb l’ajut del professorat, que s’encarrega de tancar cada sessió amb una formalització.
  • Una matemàtica que parteix del context i de dades reals i que té sempre present que 2 no és 2, sinò que sempre és dos d'”alguna cosa”. En el context es posa de manifest la comprensió real. I, per tant, la competència real.

Dos exemples inspiradors:

1) sense explicar res de sistemes d’equacions, demanar a l’alumnat que trobi una manera de saber quants tomàquets i quantes olives calen, en funció de quantes amanides i quantes pizzes volem. Formulant receptes, els alumnes s’empastifaran d’equacions. A partir d’aquí, reformulacions successives fins arribar a un sistema d’equacions.

2) sense haver explicat res d’equacions, a partir de les dades distàncies i posició de diversos aeròdroms, velocitat de vol dels avions i temps de reacció per a enlairar-se, demanar als alumnes que determinin quant es trigaria a arribar a apagar focs originats en diversos punts, tenint present que existeix un temps constant(temps de reacció per a enlairar-se) i un de variable (distància aeròdrom-foc)… formalitzem: y=3+2x

Algunes notes al marge:

  • Quan treballem competencialment, existeix la tendència a avançar continguts. Si no vigilem, haurem de parlar d’equacions diferencials a 3er d’ESO (…i què?).
  • L’anàlisi dimensional hauria de ser clau, a mates, no és patrimoni de la física.
  • “sense haver explicat res de…” sembla ser una clau important, que es repeteix sovint en ECBI/IBSE.
  • per treballar en grup, primer, sempre, deixar un temps perquè cadascú individualment, trobi les seves pròpies propostes (7 min), així tots aportaran alguna cosa. Treball en grup 15 min, sempre seguit d’exposició de conclusions. (afegiria aquí el comentari de les xerrades de Girona: caldria també que cada grup expliqués quines opcions s’han descartat i perquè).

Molt, per mitja xerrada, oi?

PS.-comentant amb companys, més tard, a l’insti: si l’estratègia matemàtica i el procés són tant importants, perquè a les proves de competències s’acaba corregint si un número està bé o no? On queden els dubtes excel·lents i els errors  fantàstics?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.053 other followers

%d bloggers like this: