.
General

Alumnes de diversitat

“Els alumnes de diversitat” és a secundària una expressió oficiosa per a dir “alumnes amb dificultats”. I que ens transporta a dues concepcions :

  1. Orwell deia “tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres“. I ho podem reformular en “tots els alumnes són diversos, però alguns són més diversos que els altres” (??).
  2. la diversitat només vol dir dificultats. No vol dir habilitats especials. No vol dir interessos productius. Només dificultats. Problemes.

I acabem fent “fotografies” de la diversitat a l’aula que es basen en identificar “bons” i “mals” alumnes. I, sobretot, alumnes “normals” (??). Adaptacions curriculars i Plans Individualitzats on pràcticament només comuniquem la nostra desfeta. On no hi surt res, d’aquests interessos productius. Ni habilitats especials.

On amb un parell de frases fetes “Mateixes activitats, amb més ajudes” (de debó?), “Suport especial a l’aula” (quin?) amaguem, més que comuniquem, el que fem (o no fem) amb aquests alumnes.

Que és impossible atendre personalitzadament 120 alumnes, veient cada alumne només 3 hores a la setmana juntament amb 30 més, és evident per a qualsevol profe de secundària. Atendre personalitzadament. No tenir-lo ocupat. Que moltes eines i principis (seguiment individualitzat, treball per projectes,…) que funcionen a primària queden destrossats a secundària per la distribució en matèries i la des-tutorització dels alumnes, on cada alumne té 10 profes i cada profe 120 alumnes, és evident per a qualsevol gestor de centres educatius.

Però mentrestant, podem canviar la mirada que tenim sobre les nostres aules:

diversitat4

Debats

3 thoughts on “Alumnes de diversitat

  1. Els alumnes “de diversitat” és un eufemisme per a referir-se als pobres, els tontos o els ganduls.
    Però clar, això és massa dur i massa contundent.
    I després està la “diversitat per dalt”, que té tela.

    Aquest tema és d’una hipocresia descomunal tant per les dretes com per les esquerres.
    “La diversitat” molesta, ens diu que la inclusió i la “comprensivitat” són idees que ningú no porta a l’aula…

    La “no diversitat” no existeix, simplement.
    29 alumnes, 29 diversitats.
    Atenció personalitzada hauria de ser un pleonasme.
    Això pensava fa set anys: http://blog.lamiradapedagogica.net/2007/03/diversificar-sin-excluir.html
    Encara ho penso més radicalment, després dels PIM i el discurs de l’excel·lència actual.

    Abraçada forta,

    Boris

    M'agrada

    Posted by Boris | 22 Febrer 2014, 19:05
    • Gràcies pel comentari, Boris.
      La veritat és que vaig bastant desorientat, amb això.
      De moment, conec bé la foto dels ninots. Sé que no m’agrada i sé com fracassar-hi.
      M’agrada la foto dels super-herois. Vull anar cap aquí. No sé gaire com fer-la.
      Sospito que projectes reals liderats per els alumnes hauria de ser un bon escenari.
      Com deia aquell:”Estamos trabajando en ello”.
      Una abraçada!

      M'agrada

      Posted by Jordi Domènech | 25 Febrer 2014, 20:44

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: Adaptaciones curriculares y alumnos embarrancados | pupitrelàndia - 23 Setembre 2014

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.206 other followers

%d bloggers like this: