.
General

Per a profes de #Ciències que es fan #preguntes sobre com fer #preguntes a les #Ciències

Es solen sentir dues bones definicions de què és un bon científic:

1) el qui mira on tothom ha mirat i veu el que ningú no ha vist.

2) el qui es formula preguntes que ningú no s’havia formulat abans.

I que, reformulo, hibridades, com: el qui veu preguntes allà on ningú n’havia vist.

I és que ensenyar a veure preguntes és una part complicada de la nostra feina, la dels…

….profes de #Ciències

que es fan #preguntes

sobre com fer #preguntes

 a l’aula de #Ciències.

Així que, per a tots ells, com a resposta, proposo aquests articles que crec que proposen bones preguntes sobre com preguntar-se.

Márquez, C., Roca, M., Via, A. ( 2003 ) Plantejar bones preguntes: el punt de partida per mirar, veure i explicar amb sentit, A: Sanmartí, N. (Ed) Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Ed. 62 (Barcelona).

La diferència entre preguntes productives i reproductives, el valor del context i els suports i la correcta formulació de les preguntes. Les dificultats que els alumnes es troben en respondre preguntes i les possibilitats del treball amb experiments i anàlisi de dades com a font de preguntes rellevants. Els ajuts als alumnes perquè puguin respondre preguntes contextualitzades (què tinc, què faig, què passa, perquè passa) i el valor del context en la formulació de preguntes.

Sanmartí, N., Márquez, C. (2012). Enseñar a plantear preguntas investigables. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales, 70, 27-36.

La capacitat de formular-se preguntes és una capacitat PISA-OECD bàsica, i implica conèixer com es genera la ciència i com es fa un experiment. Evidenciar les variables, recórrer a experiments de la història de la ciència, els experiments com a font de noves preguntes, i les preguntes com a estratègia d’interpel·lar les dades per a construir un model.

Jay McTighe and Grant Wiggins (2013) Essential Questions: Opening Doors to Student Understanding. Capítol 1 en obert. ASCD. Alexandria, Virginia USA.

En una aproximació molt similar a la que fan Finkel i Bain, els autors avisen de la importància de vincular les preguntes i la feina a l’aula amb Grans Preguntes que connectin amb aspectes filosòfics i epistemològics i promoguin l’interès de l’alumnat. Interessant, perquè enlloc de reduir el nivell de les preguntes a, simplement “preguntes investigables”, sembla anar en contra-direcció i preocupar-se per les “preguntes pensables”, que provoquin conflicte conceptual entre conceptes, models i emocions, orientades a la presa de decisions complexes.

Roca, M. (2005). Las preguntas en el proceso de enseñanza-aprendizaje de las ciencias. Educar Junio-2005, 73-80.

La necessitat d’un context i d’una demanda clara en formular una pregunta, a més d’indicis sobre el model científic implicat. Formular preguntes per a explorar, connectar amb concepcions prèvies, sistematitzar.

Sanmartí, N. (2011) Leer para aprender ciencias. Leer.es. Ministerio de Educación.

Llegir per a plantejar-se preguntes i a partir de les preguntes, com a paradigma de lectura per a les ciències. Orientacions per a la formulació de bones preguntes i la importància de problematitzar les lectures i promoure la lectura crítica, desglossada en etapes: Abans de la lectura/ durant la lectura / després de la lectura amb consideració al significat d’aquestes etapes en el procés de creació del coneixement científic.

Márques, C., Roca, M. (2006) Plantear preguntas: un punto de partida para aprender ciencias. Revista Educación y Pedagogía, vol. XVIII, núm. 45, 63-71

Interessant aportació sobre el grau d’obertura en les preguntes, la necessitat de donar indicis sobre la teoria implicats i que les demandes siguin clares i les preguntes s’entenguin bé.

Furman, M., Barreto, M.C., Sanmartí, N. (2013) El procés d’aprendre a plantejar preguntes investigables. EduQuímica  14, 11-18.

Partint d’activitats experimentals exemples pràctics, es proposen diversos contexts de formulació de preguntes, en indagacions obertes que assumeixen conceptes coneguts, indagació guiada i discussió conceptual prèvia, o indagació basada en discussió de cas d’història de la ciència.

Roca, M. Les preguntes a les classes de ciències. Revista Ciències, 2, 31-33.

Les preguntes que fem a classe o les dels llibres de text solen demanar sobre els components, l’estructura o el funcionament d’un fet o fenomen, sobre el per què de les característiques o processos, o sobre la teoria o les explicacions generals.

=====================================================================

Aquesta entrada  s’anirà actualitzant. Estàs convidat/da a afegir propostes als comentaris.

Potser t’interessen altres compilacions temàtiques elaborades “Per a profes de #Ciències que…”.

O diverses revistes sobre didàctica de les ciències, amb accés obert i gratuït: Biblioteca EduWikiLab de Revistes de Didàctica de les Ciències.

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.053 other followers

%d bloggers like this: