.
General

Qualificació en #ABP, concomitància i avaluació “Dins la caixa”

[Aquest post és una adaptació d’un post original ser escrit i publicat originalment al blog http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte11/ de la Xarxa de Competències Bàsiques

que tracta sobre sobre el projecte 1st Earth Fluids’ Scientific Congress  dut a terme a l’Institut de Granollers ]

.

Qualificació en #ABP. Una història real.

La qualificació és una cosa que xerrica en l’#ABP. No només perquè xerriqui en general, sinó perquè l’#ABP té coses concretes que dificulten la qualificació.

Per una banda, és definitori en l’#ABP que els alumnes participin en la seva avaluació. Però costa anar deixant reflectit en forma de qualificació aquest seguiment i associar-lo a criteris d’avaluació clars (que vagin més enllà del típic “S’ha esforçat” o “Ha treballat”). Per molt que fem servir rúbriques (perquè solen orientar-se a un producte i no a si un ha après o no el que s’hagi d’aprendre).

Penso que al projecte passat, el 1st Earth Fluids’ Scientific Congress , on els alumnes feien un congrés científic, hem fet moltes coses bé en l’avaluació en el seu sentit de feed-back per a millorar i identificar què estem aprenent. Hem ofert als alumnes bastides i suports per a l’elaboració dels seus productes (plantilles per al pòster científic i per al disseny d’experiments…) dinàmiques d’avaluació col·laboratives (els alumnes s’han avaluat els pòsters entre si mitjançant una rúbrica de coavaluació abans d’imprimir-lo, per donar oportunitat a modificar-lo). A més hi ha hagut un acompanyament del professorat en el disseny d’experiments, el treball en comissions, ….

Però ens ha xerricat la qualificació. Per això en el projecte interdisciplinar que estem fent ara sobre el Mercat de Tecnologia de Roma Antiga, hem incorporat graelles de seguiment de la tasca de cada dia en què incorporem notes sobre el treball dels alumnes.

I en una de les comissions, estem també provant una eina que hem creat per a l’avaluació i qualificació de projectes, el fitxer de descàrrega lliure AssessABP, amb l’objectiu de poder avaluar no només en base a tasques, sinó obtenir de les notes de les tasques i seguiment una avaluació en relació a criteris d’avaluació, matèries i nota global de forma automàtica i generar un butlletí individual sobre el projecte. Això ens pot servir per a deslligar les notes del projecte de les notes trimestrals, i no obstant poder recollir un impacte en les matèries.

De manera indirecta, això provoca una cosa que penso que és fonamental: preguntar-se en base a quins criteris posem aquestes “notes de seguiment” o “de tasques parcials” del projecte, i intentar que vagin més enllà del “he treballat”, “He participat” o “m’he esforçat”.

logoassessABP.

.

.

.

.

.

Concomitància: objectius del projecte i objectius d’aprenentatge

Una de les coses que per a mi defineix l’#ABP és el fet que existeixen dos tipus d’objectius que són concomitants: els objectius del projecte (volem fer un mercat romà i en concret una parada de cuina romana súper-mega-guai) i els objectius d’aprenentatge (tecnologia culinària i aliments a l’època de la roma antiga, densitat, pressuposts, mescles,….).

I una cosa que no acaba de quedar mai clara és en funció de quins objectius avaluem, els del projecte, o els d’aprenentatge. Que un producte “quedi molt bé” i respongui a la necessitat proposada, suposa automàticament que “hem après molt?”. Sospito que això depèn de l’alineació dels objectius d’aprenentatge amb els del projecte.

Però amics, això no és tant senzill. En primer lloc perquè l’evolució natural dels objectius del projecte implica canvis en els objectius d’aprenentage. Noves necessitats del projecte determinen noves necessitats d’aprenentatge. “-Hem decidit que a la parada hi haurà plafons. -I com els fareu?). En segon lloc, perquè hi ha aprenentatges que no s’evidencien en el producte final, sinó en el procés.

Així que de moment, faig el que puc amb l’AssessABP incloent els dos tipus d’objectius com a criteris d’avaluació i incorporant-los on the way. I a veure què passa.

.

L’avaluació “dins la caixa”.

En tot projecte hi ha una narració. Un context que actua com una caixa dins la qual entra l’alumne amb el seu rol i hi passen les coses.

En el projecte actual del Mercat de Tecnologia de la Roma Antiga, la narració del projecte que viuen els alumnes “estem-fent-un-mercat-de-tecnologia-romana-que-lo-vais-a-flipar-porque-somos-unos-cracks-y-los-romanos-más” és aquesta caixa, que es comporta com una caixa de Schrödinger d’estar per casa.

El projecte, el rol dels alumnes i la seva narració són vius mentre no entrin les dinàmiques qualificadorescom un elefant en una terrisseria“. Un cop oberta la caixa, ens podem trobar que hem matat el gat. “Sí, sí, molt guais tots, però us heu de posar nota, i tu tens un 6, tu un 8 i tu un 4, perquè, sabeu…no sou firaires: sou alumnes, i això una escola“. M’imagino el moment cinematogràficament com si en una pel·lícula una mà aparegués de l’exterior i traiés un personatge de l’acció de la pantalla (Back-to-School-World Mode on). Si a més, en la nostra obsessió per la qualificació continuada, això passa cada cinc minuts, per part dels alumnes mantenir la implicació en el projecte i reintegrar-se en la narració pot acabar carregant-se la caixa.

Per tant, les pràctiques avaluadores o qualificadores haurien de ser “dins la caixa”, formar part de la narració, fer-la tal com es faria dins la narració.

No sé molt bé quina pinta hauria de tenir això. Però al darrer projecte, el del Congrés Científic, hem fet una prova que pinta bé: durant el congrés, enlloc de demanar als alumnes que “posessin nota” als pòsters dels alumnes (Back to School-World Mode), els hem demanat que cada equip sigui un equip especialista en un tema (Nitrits, Carbonats, Riu Congost…) i recullin informació dels pòsters dels seus companys (que han fet recerques creuades incloent diferents tipus de dades) per a fer-ne un Review.

Els alumnes han de mirar els pòsters dels companys i cercar si ofereixen alguna conclusió rellevant sobre el seu tema i registrar-la juntament amb l’autoria per a després escriure un Review sobre el tema (una cosa que forma part de la narració real del que és un congrés científic), que podria formar part d’un informe global per a compartir amb l’ajuntament. Això implica avaluar si els pòsters són comprensibles i si ofereixen informació rellevant, sense sortir de la “Caixa” del rol de científics.

La veritat és que aquesta part d’avaluació “Dins la caixa” (Keep-on-the-Way Mode on) ha estat una prova que no hem acabat de completar. Només hem encarregat a alguns alumnes el Review i els resultats indiquen que necessitaven més acompanyament. Tampoc hem continuat fins a oferir un informe a l’ajuntament. Potser per al curs que ve.

Però penso que val la pena incidir en aquesta via d’avaluació “Dins la Caixa”, en un format i suport didàctic coherent amb la narració del projecte i evitar entrar cada dos per tres en la narració del projecte com “elefants en una terrisseria”.

I ara, només em queda una pregunta…Com avalarien els firaires dels mercats romans reals si ho estan fent bé?

.

.

.

.

Debats

One thought on “Qualificació en #ABP, concomitància i avaluació “Dins la caixa”

  1. Jordi:
    M’agrada la idea d’introduir el procés d’avaluació “dintre la caixa”. Intueixo la dificultat de fer-ho amb tot l’alumnat i per a tots els processos… vaja, que com sempre com més voltes dono al tema de l’avaluació i més experiència tinc, més lluny em sento de fer-ho bé😉
    Jo diria que a cada activitat hi ha processos i continguts avaluables; fins i tot algunes coses que objectivament es poden quantificar numèricament. Però evidentment no és possible ni desitjable avaluar tot allò que és avaluable de cada activitat. Ni per temps,de dedicació, ni per capacitat de generar eines adequades d’avaluació per a tot, ni per conveniència. Perquè percebo que pot ser més útil avaluar en continu només algunes de les coses, fer-ho de forma compartida amb l’alumnat per retroalimentar els seus processos, i deixar per altres ocasions l’avaluació de la resta.
    Per mi, fins i tot és desitjable avaluar alguns aprenentatges de forma diferida, quan ha passat un cert temps i l’alumne ha pogut apropiar-se el coneixement i està en condicions de donar un resultat positiu en la qualificacó. Cada alumne és diferent i aprèn seguint el seu propi procés i el seu propi ritme. Avaluar abans d’hora pot deslegitimar els ritmes lents. Donem temps i acompanyem l’aprenentatge. Comentem el que veiem i interessem-nos pel que veu l’alumne, sense jutjar-ne el seu ritme. Fem-li sentir que pot sortir-se’n, que es pot fer seus els aprenentatges, i qualifiquem-lo quan se’n surti. Mentrestant, oferim-li la nostra mirada i escoltem i donem valor a la seva. Tampoc no sé “quina pinta hauria de tenir tot això”, però les ocasions en que he sabut fer l’avaluació d’aquesta manera m’he sentit més satisfet. M’apropio la idea de ficar l’avaluació “dintre de la capsa”. És boníssima!!!
    Moltes gràcies per la teva reflexió.

    M'agrada

    Posted by davidparets | 12 Juny 2016, 1:09

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.053 other followers

%d bloggers like this: