BIOLOGIA I GEOLOGIA 4T ESO (inclou AICLE)

This category contains 25 posts

BioGeo4ESO, itinerari d’un curs treballant per projectes

Quan vaig començar amb Chasing after Caminalcules, no pensava que la cosa aniria tant lluny. Però hi va anar. Hacking the Code i Gondwana Tales van venir al darrera. I Drug Research i Heredity ID tot seguit. Van anar apareixent nous projectes i una cosa va portar a l’altra, fins que el curs passat, arribant a 8 projectes, es va tancar el cercle.

Proyectando BioGeo és un itinerari de recobriment curricular de la matèria de Biologia i Geologia de 4 ESO mitjançant activitats d’aprenentatge basat en projectes (ABP).

L’itinerari està format per 8 projectes dissenyats perquè els alumnes desenvolupin les seves habilitats científiques i la comprensió de la naturalesa de la ciència, i ha estat desenvolupat al llarg de quatre cursos acadèmics en els instituts de secundària INS Marta Mata de Montornès del Vallès i INS Vilanova del Vallès (Barcelona).

Els 8 projectes que formen l’itinerari es poden dur a terme en 7 mesos de classe i tracten tots els ítems del currículum de la matèria (excepte l’origen de la vida i la gestió de residus) incidint molt fortament en les habilitats científiques que configuren el bloc 4 del currículum LOMCE de la matèria (Planear, aplicar, e integrar las destrezas y habilidades propias de trabajo científico, Elaborar hipótesis, y contrastarlas a través de la experimentación o la observación y argumentación, Discriminar y decidir sobre las fuentes de información y los métodos empleados para su obtención, Participar, valorar y respetar el trabajo individual y en grupo, Presentar y defender en público el proyecto de investigación realizado).

Tots els materials estan en anglès i són disponibles per a la seva descàrrega i impressió. Les activitats de l’itinerari van acompanyades de guies didàctiques, no impliquen grans requeriments tècnics (TIC, laboratori) i es basen metodològicament en l’Aprenentatge Basat en Projectes, l’Ensenyament de les Ciències Basat en la Indagació (ECBI), les WebQuest i el Tractament Integrat de Llengua i Continguts.

Proyectando Bio Geo forma part del ProjecteC3 y és disponible a: https://sites.google.com/site/proyectandobiogeo/

I espero que us sigui útil.

Armshtadt 3 Delta, Evolució Humana, Indagació i Arqueologia

portadaArmshtadtARCProjecte / WebQuesta que proposa als alumnes dissenyar i investigar jaciments arqueològics corresponents a diferents etapes de l’evolució humana.

Per a fer-ho, treballen en primer lloc en grups d’experts, per a crear marcs interpretatius en diversos aspectes (cranis, petjades, eines) sobre 6 espècies proposades. Un cop fet això, es formen els equips base, cadascun dels quals dissenya i crea físicament un jaciment amb evidències que n’indiquen la pertinença a una de les espècies. Els equips intercanvien els jaciments, de manera que cada equip investiga sobre un jaciment del que no sap res, mitjançant tècniques de registre, anàlisi i interpretació arqueològiques. L’activitat culmina amb un esdeveniment de comunicació científica on cada equip d’investigadors argumenta les conclusions que treu de les evidències que ha recollit.
L’activitat forma part del projecte C3 de Creació del Coneixement Científic i inclou activitats de comunicació científica, elaboració d’hipòtesis i construcció de models científics.

Els materials són disponibles a: https://sites.google.com/site/armshtadt3delta/home

Activitat de lectura, debat i escriptura d’un assaig sobre els transgènics

transgenicsWGActivitat articulada seguint la mecànica WordGeneration per a promoure el domini del lèxic acadèmic i prenent com a partida  texts de diversos orígens i diverses bastides de lectura i escriptura del projecte C3.

Els alumnes llegeixen textos de diversos tipus (Infografia, carta, entrevista, prospecte farmacèutic) i debaten sobre un dilema concret i contextualitzat. Com a tancament de l’activitat, elaboren un assaig individual defensant la seva postura mitjançant arguments científics i socials.

L’activitat i els textos es poden descarregar, i s’ofereixen també a la web del projecte C3, on també s’han incorporat diverses bastides (plantilles, exemples, bases d’orientació..) per a treballar l’assaig i altres activitats similars.

Hunting for a gene, seqüència contextualitzada d’indagació en expressió gènica, recerca in silico i ètica científica

Hunting for a gene és una seqüència contextualitzada d’indagació al voltant de l’expressió gènica, la investigació in silico i l’ètica en la comunicació científica, que segueix el marc pedagògic de les Webquestes, el treball per projectes (ABP) i el Projecte C3.

Es proposa als alumnes participar com a investigadors en cerca de gens responsables de la neuro-degeneració, instrumentalitzant aplicacions bioinformàtiques de la recerca real i establint dinàmiques de creació del coneixement científic, que són analitzades a la llum de l’ètica i la comunicació científica.
Els alumnes parteixen de l’ànalisi de microarrays de pacients ficticis amb relació amb malalties neurodegeneratives, per a cercar homòlegs dels gens candidats identificats i dissenyar experiments de transgènesi per a testar les hipòtesis al voltant de l’acció dels gens candidats i comunicar-se científicament mitjançant formats específics (seminaris de recerca, articles científics i debats sobre controvèrsies sòcio-científiques). Els materials s’ofereixen en anglès.

L’activitat està disponible a:

https://sites.google.com/site/huntingforagene/

Activitat de lectura, debat i escriptura d’un assaig sobre el determinisme genètic

Activitat articulada seguint la mecànica WordGeneration per a promoure el domini del lèxic acadèmic i prenent com a partida la pel·lícula GATTACA, texts de diversos origens i diverses bastides de lectura i escriptura del projecte C3.

L’activitat és disponible a la web del projecte C3, on també s’han incorporat diverses bastides (plantilles, exemples, bases d’orientació..) per a treballar l’assaig.

 

Heredity ID, Webquest/Projecte sobre models d’herència genètica i pedigrees

herdityidIn this activity, students are propoposed to analyze real data to determine the heredity model of a character. Students sistematize and communicate their data in the form of a Scientific Poster.

This activity is directed to secondary school 14-18 years old students. As you can see, the site is directed to students, so you can propose them directly the web adress to undertake the activity. This is one of the reasons why correct answers are not provided (further explanation in IBSE).

Link to the activity: https://sites.google.com/site/heredityid/home

Gondwana Tales, Plate tectonics and Inquiry

In this Inquiry didactic sequence on Plate Tectonics, students are asked to reconstruct the geologic evolution of an imaginary planet by correlating different kinds of data (geographic distribution of fossils, orogens age, seismic regions…) discovering the positions of the plates and the changes suffered by the continents. Though the activity, several classroom dynamics and didactic scaffolds are set to promote dynamics of creation of scientific knowledge and contents sistematization to reach the final goal: to perform a science dissemination video describing the geological history of this imaginary planet.

The activity, a didactic guide, and its materials are available at: https://sites.google.com/a/xtec.cat/gondwanatales/

Further comments on the didactic sequence are available at:

Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento científico en torno a la deriva continental y la tectónica de placas. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1), 186-197. J. Domènech

Una proposta alternativa de deures d’estiu

És aquest un tema que fins ara no havia aconseguit abordar. Arribava el juny sempre esgotat, sense esma per a pensar, repensar, i encara menys, arriscar. I els meus alumnes amb menys èxit acadèmic s’enduien un dossier amb activitats idèntiques a les que havien demostrat que no sabien (ni volien) entomar, i jo em quedava remugant la paradoxa d’enviar-los a fer , sols, a la platja, i en dos mesos, el que no havien estat capaços de fer amb mi, a l’aula, durant tot un curs. En definitiva, n’estava descontent. I pensava que aquests alumnes no tenien un problema amb la meva matèria. Tenien una mala relació amb el coneixement, que obstaculitzava totes i cadascuna de les “feinades” que poguéssim carregar sobre les seves espatlles. Així que aquest any he decidit prioritzar això. Uns deures generals, els mateixos per a totes les assignatures i nivells. No sé com anirà. Però estic segur que el que comporta un risc no és provar activitats diferents, menys convencionals. El que comporta un risc és continuar demanant dossiers que no impliquen els nostres alumnes intel·lectualment, ni emotivament. Un risc de que es desvinculin definitivament del coneixement. Això és el que ha sortit, i es pot descarregar:


Deures d’estiu Biologia i Geologia i Ciències Naturals [Actualització 27/06/16]

D’entre les activitats proposades a la taula, cal marcar-ne i escollir-ne 3.

  • L’alumne escull a quina part del que hem treballat fa referència cadascuna de les activitats (primer trimestre, segon o tercer), però no pot fer tot referència al mateix trimestre. Quan a les activitats es parla de “termes de #Lèxic clau” vol dir termes científics treballats a la matèria, s’especifiquen al final d’aquesta pàgina. Afegida a aquestes 3, en paral·lel cal fer la darrera activitat (Portfolio), que és obligatòria. Cal acreditar-les el dia que es vingui a fer l’examen de setembre.
  • L’alumne pot escollir el suport en el que presenta els materials: digital on line (blog, web,…), digital off line (documents digitals en un CD o pendrive) o paper. Però ha de presentar-los tots en el mateix suport (si escull paper, tot en paper. Si escull digital off line, tot en una carpeta al pendrive…) i identificats clarament amb el seu nom i cognom.

Les activitats computen el 100% de la nota de la recuperació, i es serà molt exigent: RECUPERAR IMPLICA FER MOLT SATISFACTÒRIAMENT TOTES LES ACTIVITATS ESCOLLIDES. Fer-ne la meitat molt bé o fer totes les que es demanen mitjanament bé no és suficient.

Àmbits temàtics (1 per trimestre) i #lèxic clau:

Primer trimestre, Astronomia. # Òrbita, Eclipsi, Fases de la Lluna, Translació, Rotació, Satèl·lit, Asteroide, Planetoide, Òrbita, Solstici, Equinocci, Quàsar, Púlsar, Estrella nana, Gegant vermella, Exoplaneta, Via Láctea, Galàxia, Grup Local,  Galàxia Andrómeda, Galàxia del Triangle, Laniakea, Cúmul, Supercúmul, Sistema Solar,  Cinturó d’asteroides, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urá, Neptú, Encelado, Tità, Núvol d’Oort, Elíptica, Sonda espacial, Telescopi orbital, Telescopi equatorial, Telescopi azimutal.

Segon trimestre, Hidrosfera i Atmosfera.  # Humitat relativa,   condensació,  Temperatura,  Convecció,  Anticicló/Borrasca, Depressió,  Pluja orogràfica,  Inversió Tèrmica,  Huracà,  Pressió atmosfèrica,  Isobara, Climograma,  El Niño, La Niña, Cúmuls, Estrats, Nimbus, Eutrofització. Depuració, Escalfament global, efecte hivernacle, canvi climàtic.

Tercer trimestre, Diversitat de la vida. # Cèl·lula, Virus, Moneres, Protoctists, Fongs, Líquens, Animals, Plantes, Procariotes, Eucariotes, Pluricel·lular, Unicel·lular, Autòtrof, Heteròtrof, Artròpodes (insectes, crustacis, aràcnids), Mol·luscs, Equinoderms, Porífers, Nemàtodes, Anèl·lids, Cnidaris, Arbre de Classificació, Clau dicotòmica, Espècies invasores/autòctones, biodiversitat, espècies amenaçades.

Activitat Com acreditar-la
Visitar l’exposició permanent “Planeta Viu” del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu Blau. Presentar el ticket de l’entrada i escriure un article periodístic com si anunciessis la inauguració de l’exposició. L’article ha de tenir una extensió de 20 línies dels aspectes que tenen relació amb el que hem treballat a la matèria, fent servir un mínim de 10 termes del #Lèxic clau, identificat amb el símbol # davant del terme. Incloure una fotografia on surtis tu (i se’t pugui identificar) davant l’element del museu que hagis trobat més interessant.
Visitar l’exposició permanent del Cosmocaixa, a Barcelona. Presentar el ticket de l’entrada i escriure un article periodístic com si anunciessis la inauguració de l’exposició. L’article ha de tenir una extensió de 20 línies dels aspectes que tenen relació amb el que hem treballat a la matèria, fent servir un mínim de 10 termes del #Lèxic clau, identificat amb el símbol # davant del terme. Incloure una fotografia on surtis tu (i se’t pugui identificar) davant l’element del museu que hagis trobat més interessant.
Crear un compte de Twitter, i:

1) Twittejar 100 notícies científiques d’actualitat que tinguin relació amb la matèria, fent atenció a usar #hashtags que identifiquin els termes de #Lèxic clau. Com a mínim 100 tweets. Els tweets han de ser repartits al llarg de l’estiu, no es poden fer més de 25 tweets a la setmana. No compten els retweets.

2) fer-se seguidor (Follower) de 20 usuaris que publiquin tweets sobre divulgació científica.

Presentar el nom del compte de Twitter @, amb un darrer tweet que digui “Deures estiu 2016 Ins Granollers” i les teves inicials.
Contactar alguna associació (ONG) local relacionada amb algun dels continguts que hem estat treballant (protecció del medi ambient, astronomia, associació ornitològica, …) i recollir informació de les activitats que duen a terme.

No és suficient recollir informació de la pàgina. Cal contactar (per correu o telèfon) amb l’associació i mantenir una conversa amb algú.

Escriure un informe de dues pàgines com si el dirigissis al Ministeri de Cultura, intentant convèncer-lo perquè subvencionin (donin diners) l’associació per a fer els projectes, justificant la seva importància.

L’ informe ha d’incloure informacions sobre l’associació, incloent:

• Quants socis té. • Quins objectius té. • Com es fa per fer-se soci. • Quines activitats fan, i com participar-hi. • Com estar al dia del que fa l’associació (tenen blog, compte de twitter, facebook?). • Nom i contacte de la persona de l’associació amb qui has parlat, incloent alguna cita textual, del tipus: El responsable de l’associació afirma que: “…..”. • Quina relació té l’associació amb el que hem estat treballant durant el curs, fent servir el #Lèxic clau (mínim 5 termes), identificat amb el símbol # davant del terme.

Llegir un llibre de divulgació científica que hagis obtingut d’una biblioteca pública (no pot ser comprat ni deixat. Ha de ser de la biblioteca pública). Escriure una carta com la que enviaries a un amic teu recomanant-li que llegeixi el llibre. Ha de tenir una extensió de dues pàgines, i incloure comentaris dels aspectes que tenen relació amb el que hem treballat a classe, fent servir el #Lèxic clau, identificat amb el símbol # davant del terme. Cal incloure el títol i autor, una fotografia de tu amb el llibre, i una nota del bibliotecari/bibliotecària amb el segell de la biblioteca on digui que l’has tret en préstec.
  Fer una revista digital de 15 articles breus amb l’eina Issuu. https://issuu.com/

Els 15 articles han de ser resums de 15 notícies de blogs de divulgació seleccionades entre els blogs de la llista següent. De les 15 notícies,  n’hi ha d’haver cinc de cadascun dels àmbits temàtics (astronomia, hidrosfera i atmosfera, diversitat de la vida).

Cada notícia s’ha de resumir en català en 150 paraules i ha de contenir almenys 3 paraules clau i una imatge.

Pots consultar exemples revistes digitals de ciència (https://issuu.com/search?q=ciencia ) per a inspirar-te sobre l’estètica i presentació que sol tenir una revista d’aquest tipus.

 

Blogs d’on extreure i seleccionar notícies:

http://www.investigacionyciencia.es/

http://ciencia.ara.cat/centpeus/

http://naukas.com/

https://scientiablog.com/

https://elkidcientific.wordpress.com/

http://blogs.elpais.com/apuntes-cientificos-mit/

http://www.paciencialanostra.com/

http://irreductible.naukas.com/

http://blocs.nigul.coop/chicxulub/

 

Per a fer la revista cal primer crear-la en un document de Writer, després passar-ho a pdf i després pujar-ho a Issuu perquè es generi el document digital on line (cal haver-se creat un compte a Issuu).

Caldrà presentar l’adreça de la ubicació ( http://…) on és allotjada la revista.  La revista ha de tenir a la contraportada (segona pàgina del document) el nom de l’alumne com a Editor de la revista.

Visitar un jaciment de fòssils o un parc natural. Fer un reportatge com els de la revista National Geographic. Consulta articles del National Geographic (en trobaràs a la biblioteca pública) per veure quin aspecte tenen els articles d’aquesta revista. El reportatge ha d’incloure amb dibuixos i fotografies (ambdues coses) dels aspectes que tenen relació amb el que hem treballat a classe, fent servir el #Lèxic clau, identificat amb el símbol # davant del terme. Mínim 10 evidències. Cal especificar nom, localització i referència web del lloc visitat, i incloure alguna prova de que hi heu estat: entrada, fotografia al costat del cartell de l’entrada,…
Fer un experiment que demostri alguna de les coses que hem tractat durant el curs. L’experiment ha de tenir més d’un tractament i ha de partir d’una hipòtesi que es vulgui comprovar. Fer una foto-novela de l’experiment, d’entre 10 i 20 vinyetes, fent servir el #Lèxic clau identificat amb el símbol # davant del terme, com si fos per penjar-lo al laboratori escolar perquè altres alumnes el poguessin fer. Ha de tenir l’estructura d’una investigació (Introducció, Material i Mètodes, Resultats, Conclusions). Mínim 10 termes de #Lèxic clau. Has de sortir a les fotografies de manera que se’t pugui identificar.
Fer una maqueta que representi algun procés que hem explicat a classe. No pot representar un objecte (planeta, animal,…), sinó un procés, alguna cosa que impliqui moviment o canvi: evolució, estacions,… Fer un tutorial sobre la construcció de la maqueta com si hagués de servir perquè algú altre la pogués també construir. Justificar els diferents aspectes de la maqueta (això es fa així perquè, això representa…).
Incloure fotografies de la maqueta i un breu text de 10 línies explicant la relació amb el que hem treballat a classe, fent servir el #Lèxic clau (mínim 5 termes), identificat amb el símbol # davant del terme. Has de sortir a les fotografies de manera que se’t pugui identificar.
Organitza un viatge per visitar formacions geològiques o evidències biològiques que tinguin relació amb el que hem fet durant el curs. Ha de comptar amb al menys 7 punts d’interès, tots els 7 punts han d’estar situats a menys de 100 km de casa teva i cal fer un mapa Google maps que els geolocalitzi.

No cal que facis el viatge, només que l’organitzis.

Fer un dossier com si fos dirigit a convèncer una agència de viatges que et compri la proposta de viatge i t’enviï clients. Cal que el dossier inclogui l’adreça del Google Maps que has generat, i justificacions de perquè els punts a visitar són importants, amb la informació del viatge: transport, preus, distàncies, mapes, imatges de les formacions a visitar, adreça web del mapa…has de fer servir el #Lèxic clau (mínim 15 termes), identificat amb el símbol # davant del terme.

Has de donar al dossier un format com si fos dirigit a convèncer una agència de viatges que et compri la proposta i t’envii clients.

Inventa’t un joc de taula (cartes, tauler, fitxes,…) en el que participi algun dels mecanismes o processos que hem treballat a classe. No pot ser un joc de preguntes i respostes tipus Trivial. El joc i les instruccions per a jugar-hi (quins passos es segueix, quin és l’objectiu dels jugadors, com el poden aconseguir…), explicant la relació amb el que hem treballat a classe, fent servir el #Lèxic clau (mínim 5 termes), identificat amb el símbol # davant del terme.
Crea’t un usuari a la Wikipedia i realitza un mínim de 10 millores a articles de la Wikipedia (en català) en temes relacionats amb el que hem estat treballant a l’aula. Un document incloent: -El nom d’usuari des del que has fet les millores (el nom de l’usuari ha d’incloure l’abreviació “DEV”). -Els links als articles on has realitzat les millores- -Un text explicant quines millores has fet, i perquè eren importants. (perquè, ja que,…)
x Fer un portfolio amb format de diari personal d’aprenentatge, on anotis quin dia fas cada cosa, què estàs aprenent i quins problemes t’estàs trobant i com els resols. I quina relació té amb el que hem treballat durant el curs a classe. Perquè te’n facis una idea, hauria d’incloure almenys 8 entrades de dies diferents i ocupar com a mínim dues pàgines. Pots incloure-hi també dibuixos, o esquemes.

 

Us convido a proposar activitats similars als comentaris, entre tots podem fer una bona llista de propostes!   ——————————————————- Actualització 06/09/14: Una valoració de l’experiència amb aquests deures, un cop recollit i corregits, en un post posterior. ——————————————————

Drug research, indagació, mitosi i càncer

L’activitat didàctica Drug Research és un joc de rol-Webquesta on es proposa a l’alumnat que estudii l’eficàcia de diversos medicaments antitumorals candidats. Partint d’imatges de microscopi de biòpsies de ratolins tractats amb diferents medicaments, han de determinar mitjançant l’estudi de les mitosis l’eficàcia antitumoral dels medicaments, tot dissenyant experiments, contrastant dades en diferents formats i comunicant-se científicament. L’activitat té una durada de 6-8 sessions i proposa diverses organitzacions d’aula (individual, parelles, grup, gran grup), i formats de comunicació científica. L’activitat està projectada cap a a la de-construcció del mètode científic, per a proporcionar a l’alumnat una visió més construccionista i serendípica de la ciència, més propera a la realitat, i promou reflexions sobre la naturalesa del coneixement científic, la relació ciència-ètica i ciència-tècnica.

Accés a l’activitat: https://sites.google.com/a/xtec.cat/drugresearch/

Genètica, grups sanguinis i indagació

Activitat d’herència genètica d’indagació de paper i boli. A alumnes que ja coneixen els models d’herència autosòmica dominant i recessiva, i les lleis i proporcions de Mendel, se’ls proposen diversos creuaments (només se’ls donen els fenotips), i han de descobrir el genotip de cadascun i com funciona el model d’herència.

És preferible no dir-los que es tracta de grups sanguinis. Els alumnes descobreixen per si mateixos la codominància i l’al·lelisme múltiple.

En primer lloc, oferir-los les dades fenotípiques següents (millor, gradualment, i demanant que comuniquin les seves expectatives i hipòtesis..què significaria si…):

grupssanguinis

En segon lloc, permetre a cada grup que proposi dos creuaments i dir-los quines proporcions fenotípiques en resultarien.


A partir d’aquí han de descobrir que els dos individus B són heterozigots B0 i que l’individu A és heterozigot A0, a més del model de codominància AB en els grups sanguinis.

Fer hipòtesis, dissenyar experiments i extreure conclusions de dades. Tot en un quart d’hora, boli i paper. I una explicació que t’estalvies.

En acabat, es pot continuar amb pràctica de problemes de genètica.

Llistats de problemes de genètica

Tres llistats de problemes de genètica, cadascun enfocat a diferents aspectes:

Problemes de genètica 1: Creuaments monohíbrids i dihíbrids.Problemesgenetica4ESO

Problemes de genètica 2: herència lligada al sexe (daltonisme, hemofilia), al·lelisme múltiple i codominància (grups sanguinis).Problemesgenetica4ESO2

Problemes de genètica 3: activitats on cal deduir quin model d’herència és consistent amb les dades.Problemesgenetica4ESO3

Els llistats estan en OpenOffice.

Hacking the code, activitat d’indagació sobre el codi genètic

L’activitat, per ser feta en grups de tres alumnes,  serveix com a introducció al dogma central de la biologia molecular i té per objectiu que els alumnes descobreixin com funciona el codi genètic.

L’activitat reprodueix l’idea original dels experiments de Nirenberg i Khorana el 1965 i inclou apartats específics en què els alumnes dissenyen experiments, reprodueixen els processos de discussió i acords en la construcció de coneixement científic, i dialoguen sobre els processos que han dut a terme (metaaprenentatge). Imprescindible: fer-la sempre abans d’explicar res sobre l’ADN.

L’activitat i els materials per dur-la a terme es troben disponibles a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/hacking-the-code/home i es recomana imprimir els materials i fer-la en paper.

I tot en una hora i mitja de classe. Com sempre, comentaris i propostes de millora són benvinguts!

===============================================================================

ACTUALITZACIÓ 08/11/13:

S’ha publicat un article descrivint l’aplicació de l’activitat.

Hacking the code: una aproximació indagadora a l’ensenyament del codi genètic, o seguint les passes de Nirenberg i Khorana. Ciències (2013) 25, 20-25 J. Domènech

L’activitat ha rebut el segon premi del concurs 2013 d’activitats d’indagació “We Inquire”, i està catalogada a l’ARC (Aplicació de Recursos al Currículum).

He aplicat de nou l’activitat Hacking the code, sobre el codi genètic, on els alumnes identifiquen pautes a partir de seqüències d’ADN i proteïna reals per arribar a descobrir com funciona el codi genètic.

Però aquest cop, amb una novetat: dels diferents equips d’alumnes que anaven avançant a través de diversos passos (cada pas amb noves seqüències), hem fet que a cada pas, un alumne de l’equip havia de canviar d’equip i anar a un altre equip. El resultat ha estat que el coneixement s’ha començat a expandir i retro-alimentar-se i que s’han produït encontres de bones idees que s’havien generat inicialment en equips diferents.

Un alumne ha dit: però al final, hi haurà un equip que aconseguirà saber com funciona, i ja no hi haurà ningú dels que eren l’equip al principi.

Fantàstic. No se m’acut una metàfora millor de la creació del coneixement científic.

Calc-Based Ecosystem Simulator: ecologia, fulls de càlcul i llicències Creative Commons

Activitat que he aplicat i continuo desenvolupant amb l’alumnat de 4t ESO com a síntesi del treball sobre ecologia amb equacions de dinàmica de poblacions.

Els alumnes han de desenvolupar un simulador d’ecosistemes mitjançant el programa de full de càlcul Calc. La seva tasca implica indagació i diverses restriccions:

1) No se’ls explica res de com funciona Calc: ho han de descobrir per si mateixos.

2) L’activitat segueix diverses etapes pautades, cada etapa s’ha de publicar amb llicència CC i cada equip de treball pot continuar a partir del treball d’altres equips, amb la llicència adecuada.

Trobareu un guió de l’activitat a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/cbes/

La vaig millorant, de manera que si teniu suggerències o comentaris, com sempre, us agrairé molt que me’ls feu arribar.

Chasing caminalcules, indagant sobre evolució i naturalesa del coneixement científic

Comparteixo amb vosaltres una activitat d’indagació sobre evolució que he construït i aplicat amb els alumnes: Chasing Caminalcules.

Comparant estructures anatòmiques de diversos organismes imaginaris (fòssils i vivents), l’alumnat aprèn que l’evolució és una conclusió necessària d’unes dades, i que el seu estudi comporta contrast d’hipòtesis i construcció democràtica del coneixement. Imatge modificada d’un original de Nobu Tamura.

L’activitat té un format similar a les WebQuest, i s’ha construit a partir dels Caminalcules, uns organismes imaginaris, i inclou conceptes d’evolució, estratigrafia i comunicació científica.

Al llarg de l’activitat, l’alumant descobreix conceptes com la convergència evolutiva, les estructures vestigials o els grups parafilètics, i es conclou amb un congrés científic.

L’activitat està allotjada a https://sites.google.com/a/xtec.cat/caminalcules/ , a punt per a proposar-la als alumnes (materials descarregables inclosos) i està disponible en anglès.

=============================

Actualització 17/09/14

Un article descrivint i discutint les implicacions de l’aplicació de l’activitat:

Una secuencia didáctica en contexto sobre evolución, taxonomía y estratigrafía basada en la indagación y la comunicación científica. Alambique, didáctica de las Ciencias Experimentales (2014), 78. J. Domènech.

Scaffold per a analitzar els resultats dels exàmens

Després de la correcció de l’examen, es dóna a l’alumne aquesta fitxa perquè analitzi quin tipus d’error ha fet a cada pregunta, i les possibles causes, oferint propostes de millora.

L’alumne identifica per a cada pregunta (columna) quins són els errors i els marca (creueta). En acabat, identifica les possibles accions a emprendre per a millorar els seus resultats en els exàmens i redacta un breu propòsit per al proper examen. La fitxa la conserva el professor.

La bastida té per objectiu enfocar els exàmens cap a l’aprenentatge, enlloc de la nota, i s’ha usat a CCNN 2 ESO, a Francès de 4 ESO i a Bio i Geo en Anglès a 4 ESO, amb resultats interessants que s’estan analitzant.

S’hi inclou també un apartat perquè l’alumne pugui avaluar el seu assoliment dels objectius de la unitat didàctica.

Obrir per a Descarregar: ScaffoldExamCorrection

Aquest post anirà actualitzant-se amb les novetats.

Genetics Heredity Test

Examen d’herència genètica, incloent el treball per pedigrees, la identificació de models d’herència, lleis de Mendel i quadre de Punnet. Dominància/Recessivitat i freqüències de recombinació.

L’examen està en anglès, procurant que l’idioma no sigui un obstacle i conté principalment problemes.

Obrir per a Descarregar: geneticsheredityexam

Test Molecular Genetics

Examen de Bio i Geo de 4t d’ESO, amb exercicis de transcripció i traducció (ADN-ARN-Prot) i estudi dels efectes de diverses mutacions en la proteïna resultant.

Treball amb enzims de restricció, regles de Chargaff, i les aportacions dels científics més rellevants en l’estudi de l’estructura del DNA i el dogma central de la biologia molecular.

L’examen està en anglès, procurant que l’idioma no sigui un obstable, conté principalment exercicis i problemes.

Obrir per a Descarregar: Test Molecular genetics

Activitat Mapping Chromosomes

Aquesta activitat es fa havent explicat als alumnes les variacions de freqüències de recombinació en relació a la proximitat en el genoma.

Partint de les freqüències de recombinació de diversos gens, han de treballar en equips de 3 per a reconstruïr el mapa cromosòmic d’aquests gens, en grup. L’activitat està en anglès.

Obrir per a Descarregar; Chromosome mapping

Problem list Ecology Dynamics

Llistat d’exercicis sobre dinàmica de poblacions, és una ampliació del temari de bio Geo de 4t,

Inclou els models matemàtics exponencial, logístic i Lotka-Volterra per a depredador-presa (en format gràfic). En anglès. Exercicis amb les solucions, per a autocorrecció.

Obrir per a descarregar:ecologydynamics

Examen Cell Biology

Examen sobre mitosis, meiosis, cèl·lules mare, i biotecnologia (clonatge terapèutic, trasngènics.

En anglès, pensat especialment perquè l’idioma no sigui un obstacle.

Obrir per a descarregar: TestCellBio

Mitosis en directe: pràctica de laboratori i tècniques de diagnòstic de càncer

Pràctica de laboratori per a estudiar la mitosi, en la que es proposen a l’alumnat activitats que relacionen el càncer amb la mitosi, mitjançant l’anàlisi mèdica de dades imaginàries de pacients.

Obrir per descarregar: Mitosis en directe

Fem un còmic per a explicar l’observació de les cèl·lules

Pràctica de laboratori on l’alumant aprèn a observar cèl·lules, en determina les característiques principals i presenta els seus resultats en forma de còmic.

Obrir per Descarregar: estructuracellula

Problemes de genètica resolts per a autocorrecció: estudi de pedigrees

Diversos casos d’herència de grups sanguinis i altres models amb quadre de Punnet, resolts per a l’autocorrecció.

GeneticsProblemsList4

Problemes de genètica càlcul de probabilitats i epistàsia

En aquest llistat de problemes (en anglès) s’hi  practica el concepte d’epistàsia, creuaments dihíbrids i lligament.

GeneticsProblemsList3

Problemes de genètica de creuaments dihíbrids i herència multigènica

Llistat molt complet d’exercicis en el què practicar l’ús del quadre de Punnet, herència dels grups sanguinis i herència multigènica. En anglès.

GeneticsProblemsList2

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.301 other followers

%d bloggers like this: