CIÈNCIES NATURALS 1 ESO

This category contains 8 posts

Activitat breu sobre mapes del temps

Una activitat breu sobre mapes del temps que permet, en el diàleg a l’aula, activar raonaments com fer hipòtesis i inferències.

DossierInterpretacióMapesTemps

Anuncis

“Se sienten, coño!” o cómo aceptar barco como animal acuático

Lo de la clasificación de los seres vivos lo llevamos regular.

La cosa ya empezó a estropearse con la manida frase de que los seres vivos “nacen,crecen, se reproducen y mueren” que no nos cuadraba (en parte por la ingente cantidad de seres vivos que no crecen nunca y la connotación animal de nacer), así que hicimos lo que en catalán se llama “sortir per peteneres” y saltamos a las funciones vitales “alimentarse, relacionarse, reproducirse”.

Pero ni por ésas: cuando habíamos establecido un perímetro conceptual de seguridad que dejaba a los virus en una especie de limbo ontológico, vinieron los priones (proteínas como el kuru que “se reproducen”) a joder la marrana: el descenso de “lo vivo” al nivel molecular parecía indicar que no existía un límite cualitativo entre la reacción bioquímica y la vida, para santiguación de metafísicos y demás antropocéntricos. Así que hicimos lo que cualquiera haría para intentar resolver un problema: hacerlo más complicado. Recurrimos a la termodinámica. No hay nada que no pueda complicarse más usando la termodinámica. Embolica que fa fort.

Podría un ser vivo ser algo que mantiene su propio orden químico (anabolismo, homeóstasis, reproducción) creando desorden químico en su exterior? (catabolismo, depredación). Lo que parecía funcionar, hasta que una cosa tan simple como el fuego cumplió la definición y nos llevó de vuelta a la casilla de salida “nacen, crecen, se reproducen y mueren”, que al menos no contiene “se alimentan” y permite incluir un poco mejor a los virus y priones, mira tú por dónde.

Así que no sabemos muy bien qué es un ser vivo, pero aun así decidimos clasificar eso-que-no-sabemos-muy-bien-si-es-o-no-es. Insistiendo en la línea de resolver las cosas haciéndolas más complicadas.

Ala. A clasificar.

La cosa empezó por Linné, que hizo una clasificación inicial en dos Reinos (Vegetales y Animales). No tardaron en darse cuenta que había por ahí unos bichitos diminutos y “aparecieron” los reinos de los Protoctistas y las Moneras, hasta que Whittaker (1969) añadió a los reinos anteriores (Animales, Plantas, Protoctistas y Moneras), el quinto reino de los Hongos. Ya teníamos los Cinco Reinos que explicamos en 1ºde ESO, que recibieron el apoyo de datos de filogenia molecular (lo de los genes) por obra de Margulis y Schwartz).

reinos20de20seres20vivos

Pero claro. Estamos hablando de la vida. Y del inútil intento de contenerla. De controlalla y clasificalla. Ya tuvimos que “aceptar barco como animal acuático” al ubicar como pudimos los Líquenes como simbiosis de Alga (Protoctista) y Hongo filamentoso, intentando contener lo inevitable. Pero resulta que eso de la simbiosis es algo fastidiosamente recurrente en una vida esencialmente promiscua.

Y tuvimos también que asumir como pecado original que todos los Eucariotas (esto incluye a los Animales, Plantas, Protoctistas y Hongos) somos el resultado de una simbiosis perpetua entre dos bacterias, y que una de ellas pasó a ser nuestra mitocondria. Es una historia antigua de familia de las que se guardan en un armario y no se mencionan en las cenas de Navidad de los Cinco Reinos. Lo pasado, pasado está. Aunque la historia se repitiera con los Cloroplastos. Qui no té un all té una ceba. Los trapos sucios no hay que airearlos, todo perdonado y sigamos adelante. Vamos a llamarlo “Teoría Endosimbiótica” y dejémoslo como está. Ala. Cinco Reinos. Nada que ver. Circulen.

Una familia con un montón de cadáveres en el armario

Pero investigaciones recientes sugieren que además los actuales eucariotas (donde estamos todos menos las Moneras y los desterrados Virus y Priones) procedemos de la fusión de genomas (o simbiogénesis) de una Archeobacteria y una Eubacteria. Así que la cosa habría ido mucho más allá de que una bacteria “adoptara” unas cuantas mitocondrias. Eso no fue un “aquí te pillo aquí te mato”, sino una aventura con todas las de la ley. Pero la cosa no acaba aquí. Escandalosamente, otra investigación indica que las Plantas serían el resultado de la simbiogénesis entre un Protoctista y una Cianobacteria). No vols caldo, té tres tasses.

Así que una descripción bastante acertada de los principios de la diversidad de la vida sería “Se liaron todos con todos”. Dirían en francés. “Sacré bordel”. Que en castellano significa lo que parece que significa. Y procuramos llevarlo con la discrección posible para compaginarlo con los Cinco Reinos y las buenas costumbres.

Y en estas aparece una noticia sorprendente: un protoctista, Monocercomonoides, no tiene mitocondrias, a pesar de ser Eucariota. Para que lo entendáis, es como si en una familia obrera donde todos son de Podemos, el primo Juan se presentara a la mesa con su pin de Ciudadanos. Silencio tenso. Miradas cruzadas. Ruido de masticación y cubiertos. “¿Por qué, Juan, por qué?”

Resignación. El armario de los secretos de família estarà más apretado, pero cabrá. Pero aparece una segunda noticia resulta que un caracol llamado Elysia chlorotica ,a pesar de ser un animal, es capaz de hacer la fotosíntesis porque usa cloroplastos de una alga, e incluso incorpora genes nucleares de la alga. Una recaída en la simbiogénesis que empieza a agotar la paciencia. Más silencios de masticación, mientras mamá Planta intenta reprimir sin éxito la sonrisa sardónica “así que no soy el único” del primo Juan-sin-mitocondrias.

Así que no es extraño que todo salte por los aires cuando aparece una tercera noticia según la cual se ha descubierto que un Líquen en concreto estaría formado por la simbiosis de una alga, un hongo filamentoso…y una levadura! Hasta aquí podíamos llegar, Vida. Una cosa es que te vayas apañando con simbiosis de estranjis, pero tríos….¡tríos no! ¡Marrana!

Y los profesores de secundaria contenemos como podemos los diques de los Cinco Reinos, apretando muy fuerte los ojos, mientras arrecia el temporal, intentando explicar de forma desvinculada de la evolución porqué Hongos y Protoctistas no forman un solo Reino, sin que a los alumnos les parezca que les robamos la cartera.

Pero los taxónomos lo tienen peor. Uno se imagina al pobre taxónomo intentando organizar todo este desbarajuste, siguiendo la pista de algas, moluscos, protoctistos, y arqueobacterias entregados al desenfreno promiscuo durante millones de años en una orgía genética permanente, siguiendo con la mirada entre suplicante y exasperada los ir i venir de protoctistas libidinosos y levaduras inquietas, perdiendo la paciencia y la flema. Dejando las gafas sobre la mesa,  y, perdidos los nervios, explotando en un otrora famoso: ¡“Se sienten, coño”!

Currículum i grau d’obertura dels projectes. ABP a dos nivells didàctics?

[Aquest post va ser escrit i publicat originalment al blog http://blocs.xtec.cat/xcbprojecte11/ de la Xarxa de Competències Bàsiques

i tracta sobre el projecte 1st Earth Fluids’ Scientific Congress dut a terme a l’Institut de Granollers ]

.

El problema. (Perquè n’hi ha un, de problema).

Molt sovint en el treball per projectes apareixen dues qüestions que estan relacionades: el grau d’obertura i l’impacte en el currículum.

Per una banda, pel que fa al grau d’obertura, com més obert és un projecte, més poden participar els alumnes en la seva planificació, el que promou que desenvolupin habilitats de nivell cognitiu alt (planificar, preveure, dissenyar,…), que s’apropiin del projecte encarnant-se en rols reals o versemblants (speaker, responsable de relacions públiques, responsable de llum i so,…) on cadascú desenvolupa un tasca diferent i necessària (el que en si és una definició d’estar per casa de “cooperatiu“).

Per l’altra, pel que fa a l’impacte en el currículum, els projectes haurien de “cremar” currículum, en el sentint ample del terme. Perquè el currículum no són només continguts (com poden fer creure molts llibres de text que els hipertrofien), sinó també habilitats i competències. I aconseguir que això passi implica dificultats amb que cadascú faci una tasca diferent (llavors, no aprenen tots el mateix?) i amb la naturalesa imprevisible d’allò que planifiquen i decideixen els alumnes.

Algunes idees, contradiccions i referències

Diu un refrany francès “On ne peut pas avoir le beurre et l’argent du beurre” (No pots tenir la mantega i els diners de la mantega), el que voldria dir: O una cosa o l’altra.

Dóna la sensació que el grau d’obertura i l’impacte en el currículum es trobin en dos extrems oposats de l’espectre didàctic i que per a resoldre-ho cal usar la metàfora de l’equalitzador que he trobat recentment en el llibre de Ramon Grau @RamonGrauQC  “Altres formes de fer Ciència”, on un ajusta l’activitat “Apujant” o “Baixant” el nivell d’autonomia en funció d’on es vol impactar (En aquest cas, Grau d’obertura o Impacte en el currículum).

Així, podríem crear projectes amb baix nivell d’obertura i projectes amb alt nivell d’obertura, assumint en cada cas el diferent impacte en el currículum.

I en una recent xerrada de @SergidelMoral a Rosa Sensat es feia servir una metàfora interessant en relació a la possible tensió entre competències i continguts, en el sentit que en un projecte l’aprenentatge no es produeix de forma irreal i escolaritzada originant situacions poc naturals (un òs formiguer) enrigidides per les dinàmiques escolars, sinó de manera natural i fluida (un gos-llop) dirigides a un objectiu real o versemblant.

    

 

I el nostre projecte, què?

No sé si hem trobat una solució que es pugui aplicar de forma general. Però el projecte que hem fet presenta, de fet, dos nivells: la recerca per equips i la organització d’un congrés per comissions.

En la recerca per equips, els alumnes han seguit un itinerari pautat: desenvolupar una investigació sobre hidrosfera i atmosfera local. És cert que han dissenyat els seus propis experiments, però ho han fet a partir d’unes bastides determinades, amb un rang de tècniques experimentals tancat, per a publicar-les en un format específic de pòster científic i seguint uns passos (formulació de preguntes, disseny d’experiments, col·lecció de dades, anàlisi i escriptura del pòster) molt marcats. Aquesta part del projecte tenia uns objectius d’aprenentatge molt clars i definits, iguals per a tots i estretament vinculats al currículum (cicle de l’aigua, disseny d’experiments, treure conclusions de dades, representar dades numèriques en un histograma, treball amb microscopi, expressió escrita en gèneres científics).

En el treball per comissions, els alumnes han liderat l’organització del congrés. Els professors els hem acompanyat, però ells prenien decisions sobre problemes per als que els professors no podíem dissenyar seqüències estructurades, perquè apareixien i es resolien sobre la marxa, “al natural”, per dir-ho així. Cada alumne ha après una cosa diferent, perquè feia una tasca diferent, tot i d’alguna manera tots han tingut oportunitat de desenvolupar aspectes competencials com l’Autonomia i Iniciativa Personal i Aprendre a Aprendre. Quelcom necessari, perquè, encara que sembli una obvietat, cal dir-ho: els alumnes aprenen Autonomia i Iniciativa quan la situació requereix que s’espavilin, i Aprenen a aprendre quan han d’aprendre d’una manera diferent de com aprenien fins ara. I això també forma part del currículum.

Penso que el projecte ens ha permès compaginar dos nivells diferents, cadascun amb una relació diferent amb el currículum específic de les àrees i que es retroalimenten: els alumnes volen fer una bona recerca perquè estan implicats en l’organtizació del congrés on l’hauran de presentar, i volen organitzar bé el congrés, perquè hi presentaran les seves recerques. Sí que es poden tenir La mantega i el diners de la mantega.

.

D’alguna manera, el projecte fa servir dos equalitzadors ajustats a tons diferents i el resultat és un acord harmònic, típic d’un gos-llop.

(Si heu començat a llegir el post per aquí, comenceu del principi i agafarà una mica més -no gaire-  de sentit).

Des d’un punt de vista tècnic, el projecte ens ha servit per veure quelcom que no era evident per a nosaltres el primer projecte interdisciplinar que vam fer aquest curs: Si els alumnes han de participar a planificar, necessiten temps per a fer-ho. Això implica que el model “Aturem les classes durant una setmana” no ens serveix, i en canvi, incorporar un temps cada setmana per al treball per comissions per a la planificació al llarg del trimestre, acompanyat per un treball des de les àrees per al treball per equips ens serveix, fins i tot alliberant un o dos dies sencers al final per a concloure el projecte. Això també ofereix una manera de contextualitzar el treball des de les àrees.

La revisió és una part fonamental del projecte que encara no estem fent prou bé. Ens cal dedicar temps després del projecte per a revisar amb els alumnes com ho hem fet, què hauríem pogut fer millor, etc. Perquè això ens permetrà fer millor els projectes, i perquè hauria de ser una part fonamental de l’apropiació del projecte per part dels alumnes.

I una inquietud…

Una preocupació/inquietud: en la necessitat de comunicar, els projectes acaben abocats molt sovint a formats culturals: exposicions, vídeos de divulgació, congressos, … Tots ells productes culturals, problemes creats des del món del coneixement per a resoldre’ls des del món del coneixement.

El treball per projectes hauria de permetre transmetre la idea que el coneixement serveix per a resoldre també altres problemes, més enllà dels propis del món del coneixement. Potser cal explorar més a fons la via de l’Aprenentatge Servei, en què el producte final no és necessàriament un producte cultural, sinó un problema resolt, moltes vegades en format intangible.

Potser en anar progressant a l’ESO es podria tendir dels primers (que solen implicar un menor grau d’obertura) als segons (menys previsibles).

 

Projecte WünderKammer, taxonomia, museografia i indagació

Proposta de treball per projectes (ABP) dirigida a l’aprenentatge de la biodiversitat i la classificació taxonòmica a 1 ESO. Es proposa als alumnes construir col·laborativament un Museu Virtual en el que han de museitzar i classificar éssers vius reals i imaginaris, reproduint la funció cultural dels Gabinets de Curiositats i al mateix temps connectant la taxonomia amb l’ecologia i la fisiologia en  un conflicte cognitiu ubicat en un context culturalment rellevant.

L’activitat és disponible a: https://sites.google.com/site/projectewunderkammer/home

Con-tex-tax-on, classificació i claus dicotòmiques

Activitat de taxonomia i classificació dels éssers vius en diverses sessions, a cavall entre diversos eixos:

  1. la transferència entre contexts: els alumnes desenvolupen habilitats sobre classificació i claus dicotòmiques i les transfereixen entre diversos contexts.
  2. la indagació, la detecció de pautes, el consens com a metodologia per a la creació del coneixement científic.
  3. la proposta d’uns criteris observables de classificació en 5 regnes que superi el xoc de la filogènia molecular i la taxonomia clàssica.

L’activitat segueix diverses etapes, cadascuna amb el seus objectius.

taulaactivitat

L’activitat, desenvolupada i aplicada durant dos cursos,  és disponible per a la seva descàrrega a: https://app.box.com/s/kw3elizv2zbl1s1pmlp1

S’està preparant una guia didàctica, una versió web i un article sobre l’aplicació de l’activitat. S’aniran afegint en aquest post.

Activitat de lectura, debat i escriptura d’un assaig sobre la biodiversitat

Activitat articulada seguint la mecànica WordGeneration per a promoure el domini del lèxic acadèmic i prenent com a partida  texts de diversos orígens i diverses bastides de lectura i escriptura del projecte C3.

L’activitat és disponible a la web del projecte C3, on també s’han incorporat diverses bastides (plantilles, exemples, bases d’orientació..) per a treballar l’assaig.

Una proposta alternativa de deures d’estiu

És aquest un tema que fins ara no havia aconseguit abordar. Arribava el juny sempre esgotat, sense esma per a pensar, repensar, i encara menys, arriscar. I els meus alumnes amb menys èxit acadèmic s’enduien un dossier amb activitats idèntiques a les que havien demostrat que no sabien (ni volien) entomar, i jo em quedava remugant la paradoxa d’enviar-los a fer , sols, a la platja, i en dos mesos, el que no havien estat capaços de fer amb mi, a l’aula, durant tot un curs. En definitiva, n’estava descontent. I pensava que aquests alumnes no tenien un problema amb la meva matèria. Tenien una mala relació amb el coneixement, que obstaculitzava totes i cadascuna de les “feinades” que poguéssim carregar sobre les seves espatlles. Així que aquest any he decidit prioritzar això. Uns deures generals, els mateixos per a totes les assignatures i nivells. No sé com anirà. Però estic segur que el que comporta un risc no és provar activitats diferents, menys convencionals. El que comporta un risc és continuar demanant dossiers que no impliquen els nostres alumnes intel·lectualment, ni emotivament. Un risc de que es desvinculin definitivament del coneixement. Això és el que ha sortit, i es pot descarregar:


Deures d’estiu Biologia i Geologia i Ciències Naturals [Actualització 27/06/16]

D’entre les activitats proposades a la taula, cal marcar-ne i escollir-ne 3.

  • L’alumne escull a quina part del que hem treballat fa referència cadascuna de les activitats (primer trimestre, segon o tercer), però no pot fer tot referència al mateix trimestre. Quan a les activitats es parla de “termes de #Lèxic clau” vol dir termes científics treballats a la matèria, s’especifiquen al final d’aquesta pàgina. Afegida a aquestes 3, en paral·lel cal fer la darrera activitat (Portfolio), que és obligatòria. Cal acreditar-les el dia que es vingui a fer l’examen de setembre.
  • L’alumne pot escollir el suport en el que presenta els materials: digital on line (blog, web,…), digital off line (documents digitals en un CD o pendrive) o paper. Però ha de presentar-los tots en el mateix suport (si escull paper, tot en paper. Si escull digital off line, tot en una carpeta al pendrive…) i identificats clarament amb el seu nom i cognom.

Les activitats computen el 100% de la nota de la recuperació, i es serà molt exigent: RECUPERAR IMPLICA FER MOLT SATISFACTÒRIAMENT TOTES LES ACTIVITATS ESCOLLIDES. Fer-ne la meitat molt bé o fer totes les que es demanen mitjanament bé no és suficient.

Àmbits temàtics (1 per trimestre) i #lèxic clau:

Primer trimestre, Astronomia. # Òrbita, Eclipsi, Fases de la Lluna, Translació, Rotació, Satèl·lit, Asteroide, Planetoide, Òrbita, Solstici, Equinocci, Quàsar, Púlsar, Estrella nana, Gegant vermella, Exoplaneta, Via Láctea, Galàxia, Grup Local,  Galàxia Andrómeda, Galàxia del Triangle, Laniakea, Cúmul, Supercúmul, Sistema Solar,  Cinturó d’asteroides, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urá, Neptú, Encelado, Tità, Núvol d’Oort, Elíptica, Sonda espacial, Telescopi orbital, Telescopi equatorial, Telescopi azimutal.

Segon trimestre, Hidrosfera i Atmosfera.  # Humitat relativa,   condensació,  Temperatura,  Convecció,  Anticicló/Borrasca, Depressió,  Pluja orogràfica,  Inversió Tèrmica,  Huracà,  Pressió atmosfèrica,  Isobara, Climograma,  El Niño, La Niña, Cúmuls, Estrats, Nimbus, Eutrofització. Depuració, Escalfament global, efecte hivernacle, canvi climàtic.

Tercer trimestre, Diversitat de la vida. # Cèl·lula, Virus, Moneres, Protoctists, Fongs, Líquens, Animals, Plantes, Procariotes, Eucariotes, Pluricel·lular, Unicel·lular, Autòtrof, Heteròtrof, Artròpodes (insectes, crustacis, aràcnids), Mol·luscs, Equinoderms, Porífers, Nemàtodes, Anèl·lids, Cnidaris, Arbre de Classificació, Clau dicotòmica, Espècies invasores/autòctones, biodiversitat, espècies amenaçades.

Activitat Com acreditar-la
Visitar l’exposició permanent “Planeta Viu” del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museu Blau. Presentar el ticket de l’entrada i escriure un article periodístic com si anunciessis la inauguració de l’exposició. L’article ha de tenir una extensió de 20 línies dels aspectes que tenen relació amb el que hem treballat a la matèria, fent servir un mínim de 10 termes del #Lèxic clau, identificat amb el símbol # davant del terme. Incloure una fotografia on surtis tu (i se’t pugui identificar) davant l’element del museu que hagis trobat més interessant.
Visitar l’exposició permanent del Cosmocaixa, a Barcelona. Presentar el ticket de l’entrada i escriure un article periodístic com si anunciessis la inauguració de l’exposició. L’article ha de tenir una extensió de 20 línies dels aspectes que tenen relació amb el que hem treballat a la matèria, fent servir un mínim de 10 termes del #Lèxic clau, identificat amb el símbol # davant del terme. Incloure una fotografia on surtis tu (i se’t pugui identificar) davant l’element del museu que hagis trobat més interessant.
Crear un compte de Twitter, i:

1) Twittejar 100 notícies científiques d’actualitat que tinguin relació amb la matèria, fent atenció a usar #hashtags que identifiquin els termes de #Lèxic clau. Com a mínim 100 tweets. Els tweets han de ser repartits al llarg de l’estiu, no es poden fer més de 25 tweets a la setmana. No compten els retweets.

2) fer-se seguidor (Follower) de 20 usuaris que publiquin tweets sobre divulgació científica.

Presentar el nom del compte de Twitter @, amb un darrer tweet que digui “Deures estiu 2016 Ins Granollers” i les teves inicials.
Contactar alguna associació (ONG) local relacionada amb algun dels continguts que hem estat treballant (protecció del medi ambient, astronomia, associació ornitològica, …) i recollir informació de les activitats que duen a terme.

No és suficient recollir informació de la pàgina. Cal contactar (per correu o telèfon) amb l’associació i mantenir una conversa amb algú.

Escriure un informe de dues pàgines com si el dirigissis al Ministeri de Cultura, intentant convèncer-lo perquè subvencionin (donin diners) l’associació per a fer els projectes, justificant la seva importància.

L’ informe ha d’incloure informacions sobre l’associació, incloent:

• Quants socis té. • Quins objectius té. • Com es fa per fer-se soci. • Quines activitats fan, i com participar-hi. • Com estar al dia del que fa l’associació (tenen blog, compte de twitter, facebook?). • Nom i contacte de la persona de l’associació amb qui has parlat, incloent alguna cita textual, del tipus: El responsable de l’associació afirma que: “…..”. • Quina relació té l’associació amb el que hem estat treballant durant el curs, fent servir el #Lèxic clau (mínim 5 termes), identificat amb el símbol # davant del terme.

Llegir un llibre de divulgació científica que hagis obtingut d’una biblioteca pública (no pot ser comprat ni deixat. Ha de ser de la biblioteca pública). Escriure una carta com la que enviaries a un amic teu recomanant-li que llegeixi el llibre. Ha de tenir una extensió de dues pàgines, i incloure comentaris dels aspectes que tenen relació amb el que hem treballat a classe, fent servir el #Lèxic clau, identificat amb el símbol # davant del terme. Cal incloure el títol i autor, una fotografia de tu amb el llibre, i una nota del bibliotecari/bibliotecària amb el segell de la biblioteca on digui que l’has tret en préstec.
  Fer una revista digital de 15 articles breus amb l’eina Issuu. https://issuu.com/

Els 15 articles han de ser resums de 15 notícies de blogs de divulgació seleccionades entre els blogs de la llista següent. De les 15 notícies,  n’hi ha d’haver cinc de cadascun dels àmbits temàtics (astronomia, hidrosfera i atmosfera, diversitat de la vida).

Cada notícia s’ha de resumir en català en 150 paraules i ha de contenir almenys 3 paraules clau i una imatge.

Pots consultar exemples revistes digitals de ciència (https://issuu.com/search?q=ciencia ) per a inspirar-te sobre l’estètica i presentació que sol tenir una revista d’aquest tipus.

 

Blogs d’on extreure i seleccionar notícies:

http://www.investigacionyciencia.es/

http://ciencia.ara.cat/centpeus/

http://naukas.com/

https://scientiablog.com/

https://elkidcientific.wordpress.com/

http://blogs.elpais.com/apuntes-cientificos-mit/

http://www.paciencialanostra.com/

http://irreductible.naukas.com/

http://blocs.nigul.coop/chicxulub/

 

Per a fer la revista cal primer crear-la en un document de Writer, després passar-ho a pdf i després pujar-ho a Issuu perquè es generi el document digital on line (cal haver-se creat un compte a Issuu).

Caldrà presentar l’adreça de la ubicació ( http://…) on és allotjada la revista.  La revista ha de tenir a la contraportada (segona pàgina del document) el nom de l’alumne com a Editor de la revista.

Visitar un jaciment de fòssils o un parc natural. Fer un reportatge com els de la revista National Geographic. Consulta articles del National Geographic (en trobaràs a la biblioteca pública) per veure quin aspecte tenen els articles d’aquesta revista. El reportatge ha d’incloure amb dibuixos i fotografies (ambdues coses) dels aspectes que tenen relació amb el que hem treballat a classe, fent servir el #Lèxic clau, identificat amb el símbol # davant del terme. Mínim 10 evidències. Cal especificar nom, localització i referència web del lloc visitat, i incloure alguna prova de que hi heu estat: entrada, fotografia al costat del cartell de l’entrada,…
Fer un experiment que demostri alguna de les coses que hem tractat durant el curs. L’experiment ha de tenir més d’un tractament i ha de partir d’una hipòtesi que es vulgui comprovar. Fer una foto-novela de l’experiment, d’entre 10 i 20 vinyetes, fent servir el #Lèxic clau identificat amb el símbol # davant del terme, com si fos per penjar-lo al laboratori escolar perquè altres alumnes el poguessin fer. Ha de tenir l’estructura d’una investigació (Introducció, Material i Mètodes, Resultats, Conclusions). Mínim 10 termes de #Lèxic clau. Has de sortir a les fotografies de manera que se’t pugui identificar.
Fer una maqueta que representi algun procés que hem explicat a classe. No pot representar un objecte (planeta, animal,…), sinó un procés, alguna cosa que impliqui moviment o canvi: evolució, estacions,… Fer un tutorial sobre la construcció de la maqueta com si hagués de servir perquè algú altre la pogués també construir. Justificar els diferents aspectes de la maqueta (això es fa així perquè, això representa…).
Incloure fotografies de la maqueta i un breu text de 10 línies explicant la relació amb el que hem treballat a classe, fent servir el #Lèxic clau (mínim 5 termes), identificat amb el símbol # davant del terme. Has de sortir a les fotografies de manera que se’t pugui identificar.
Organitza un viatge per visitar formacions geològiques o evidències biològiques que tinguin relació amb el que hem fet durant el curs. Ha de comptar amb al menys 7 punts d’interès, tots els 7 punts han d’estar situats a menys de 100 km de casa teva i cal fer un mapa Google maps que els geolocalitzi.

No cal que facis el viatge, només que l’organitzis.

Fer un dossier com si fos dirigit a convèncer una agència de viatges que et compri la proposta de viatge i t’enviï clients. Cal que el dossier inclogui l’adreça del Google Maps que has generat, i justificacions de perquè els punts a visitar són importants, amb la informació del viatge: transport, preus, distàncies, mapes, imatges de les formacions a visitar, adreça web del mapa…has de fer servir el #Lèxic clau (mínim 15 termes), identificat amb el símbol # davant del terme.

Has de donar al dossier un format com si fos dirigit a convèncer una agència de viatges que et compri la proposta i t’envii clients.

Inventa’t un joc de taula (cartes, tauler, fitxes,…) en el que participi algun dels mecanismes o processos que hem treballat a classe. No pot ser un joc de preguntes i respostes tipus Trivial. El joc i les instruccions per a jugar-hi (quins passos es segueix, quin és l’objectiu dels jugadors, com el poden aconseguir…), explicant la relació amb el que hem treballat a classe, fent servir el #Lèxic clau (mínim 5 termes), identificat amb el símbol # davant del terme.
Crea’t un usuari a la Wikipedia i realitza un mínim de 10 millores a articles de la Wikipedia (en català) en temes relacionats amb el que hem estat treballant a l’aula. Un document incloent: -El nom d’usuari des del que has fet les millores (el nom de l’usuari ha d’incloure l’abreviació “DEV”). -Els links als articles on has realitzat les millores- -Un text explicant quines millores has fet, i perquè eren importants. (perquè, ja que,…)
x Fer un portfolio amb format de diari personal d’aprenentatge, on anotis quin dia fas cada cosa, què estàs aprenent i quins problemes t’estàs trobant i com els resols. I quina relació té amb el que hem treballat durant el curs a classe. Perquè te’n facis una idea, hauria d’incloure almenys 8 entrades de dies diferents i ocupar com a mínim dues pàgines. Pots incloure-hi també dibuixos, o esquemes.

 

Us convido a proposar activitats similars als comentaris, entre tots podem fer una bona llista de propostes!   ——————————————————- Actualització 06/09/14: Una valoració de l’experiència amb aquests deures, un cop recollit i corregits, en un post posterior. ——————————————————

Factors de conversió, indagació i habilitats científiques

Algunes habilitats matemàtiques dins les CCNN requereixen un domini rutinari de tècniques d’aplicació molt concreta, difícils de convertir en una activitat interessant o motivadora per als alumnes.

Un exemple en són els factors de conversió. No importava les hores que dediqués a explicar als meus alumnes com fer factors de conversió dobles (canvis d’unitats de densitat, o velocitat).

El tedi i la sensació de “no-vull-estar-fent-això” s’apoderava de tots nosaltres a l’aula.

Així que vaig decidir mirar de girar la truita: els vaig donar diversos factors de conversió dobles fets. No els vaig explicar res.

I els vaig demanar que descobrissin com funcionaven, treballant en grups a partir dels exemples, i aplicant-ho després a la resolució d’altres factors dobles dels que els havia donat la resposta perquè ho contrastessin.

factor

 

 

 

Oli en un llum: en mitja hora de classe, tema resolt (ho entenien millor que quan ho explicava jo), amb propines:

  • Detectar patrons i tendències.
  • Fer hipòtesis.
  • Testar-les.
  • Extreure conclusions a partir de dades.
  • Proposar un model que expliqui les dades.

Però…potser el que més compta:

  • Saber-se capaç d’entendre per un mateix , i sense ajut del professor, com funciona una tècnica matemàtica.

L’activitat no només em va resoldre els factors de conversió dobles.

Em va oferir provocar dinàmiques de coneixement a l’aula molt més riques i més coherents amb el model de coneixement científic que considero que hem de promoure a les aules. De vegades, el millor que podem fer els profes és sortir del mig.

Així que la comparteixo amb vosaltres per a la seva DESCÀRREGA: en Open Office Writer i en pdf.

I, sí. El solucionari conté un error que han d’identificar. No. No se’ls ha d’avisar d’això: Qüestionar models, identificar discrepàncies. Gestionar la incertesa.

 

Eppur si muove, indagació i moviments de la Terra

L’activitat Eppur si muove parteix del seguiment de l’evolució de l’ombra d’un referent per a indagar sobre el  sistema astronòmic Sol-Terra i els moviments de rotació i translació. L’activitat alimenta diversos referents contextuals (objectes, vocabulari, instal·lacions,..).

Al llarg de  l’activitat, amb l’ajut de diverses bastides didàctiques (lingüístiques, d’anàlisi de dades, d’articulació del discurs científic, d’avaluació) els alumnes aprenen a investigar i comunicar científicament. L’experiència promou la contextualització dels moviments de rotació i translació de la Terra, i la seva connexió amb els seus fenòmens observables associats.

Disponible a:

https://sites.google.com/site/eteppursimuove/home

========================

Actualització abril 2015: s’ha publicat un article en obert descrivint l’activitat i la seva aplicació, disponible a:

Eppur si muove: una secuencia contextualizada de indagación y comunicación científica sobre el sistema astronómico Sol-Tierra. Revista Eureka de Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12 (2), 328-340. J.Domènech

Plantax, indagació i taxonomia de plantes

L’activitat Plantax està plantejada en forma de WebQuesta i té per objectiu que l’alumnat instrumentalitzi els criteris de classificació de les plantes sobre objectes reals.

Orientada a cicle superior de primària i 1 ESO, l’activitat s’articula al voltant de diversos referents contextuals (termes i objectes) als que l’alumnat ha de donar sentit, indagant la seva relació amb la classificació de les plantes. Amb l’ajut de diverses bastides didàctiques, els alumnes dissenyen, realitzen i co-avaluen un breu vídeo-documental. L’experiència, dirigida a alumnat de cicle superior de primària i primer cicle de secundària, és senzilla i adaptable a altres temàtiques i matèries, i promou la contextualització del coneixement científic i la seva instrumentalització, aspectes clau en un aprenentatge competencial.

L’activitat, els materials i orientacions didàctiques són disponibles a:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/plantax/

==================

Hi ha disponible una descripció de l’activitat i la seva aplicació a la publicació:

Objetos, palabras y contextos. Una indagación multimedia para descodificar científicamente el mundo de las plantas. Aula de Secundaria (2015), 13, 26-31. J.Domènech.

Examen-activitats classificació éssers vius

Un conjunt d’activitats que poden ser un examen o activitats d’aula.

Inclou l’ús de claus dicotòmiques (amb uns éssers imaginaris anomenats caminalcules) i d’arbres de classificació d’éssers vius. Descarregar

Inclou activitats d’indagació, ús de connectors gramaticals i treball amb taules.

Activitat sobre claus dicotòmiques i diagrames en arbre

Perquè els alumnes entenguin què hi ha darrera la classificació dels éssers vius i a fer anar claus dicotòmiques, una activitat on construeixen un diagrama d’arbre i una clau, primer a partir d’exemples, i després una de nova.

L’activitat està pensada perquè es faci sense explicar-los res. Ho han de deduir de l’activitat començada.practicaclausdicotomiques

Activitats de repàs per a preparar el global

Activitats sobre Biologia Cel·lulari Metabolisme i les Funcions de Nutrició i Relació per a preparar el global.

Obrir per a descarregar: Activitatsrepasbioifisio

Examen de Biologia Cel·lular i Metabolisme

Un control breu sobre Bio Cel·lular i Metabolisme per a 2 ESO, incorporant algunes preguntes de tipus indagador.

Obrir per desarregar: ExamenCCNN 2 ESOUnitat 1

Mitosis en directe: pràctica de laboratori i tècniques de diagnòstic de càncer

Pràctica de laboratori per a estudiar la mitosi, en la que es proposen a l’alumnat activitats que relacionen el càncer amb la mitosi, mitjançant l’anàlisi mèdica de dades imaginàries de pacients.

Obrir per descarregar: Mitosis en directe

Fem un còmic per a explicar l’observació de les cèl·lules

Pràctica de laboratori on l’alumant aprèn a observar cèl·lules, en determina les característiques principals i presenta els seus resultats en forma de còmic.

Obrir per Descarregar: estructuracellula

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.718 other followers

%d bloggers like this: