CLIL

This tag is associated with 16 posts

BioGeo4ESO, itinerari d’un curs treballant per projectes

Quan vaig començar amb Chasing after Caminalcules, no pensava que la cosa aniria tant lluny. Però hi va anar. Hacking the Code i Gondwana Tales van venir al darrera. I Drug Research i Heredity ID tot seguit. Van anar apareixent nous projectes i una cosa va portar a l’altra, fins que el curs passat, arribant a 8 projectes, es va tancar el cercle.

Proyectando BioGeo és un itinerari de recobriment curricular de la matèria de Biologia i Geologia de 4 ESO mitjançant activitats d’aprenentatge basat en projectes (ABP).

L’itinerari està format per 8 projectes dissenyats perquè els alumnes desenvolupin les seves habilitats científiques i la comprensió de la naturalesa de la ciència, i ha estat desenvolupat al llarg de quatre cursos acadèmics en els instituts de secundària INS Marta Mata de Montornès del Vallès i INS Vilanova del Vallès (Barcelona).

Els 8 projectes que formen l’itinerari es poden dur a terme en 7 mesos de classe i tracten tots els ítems del currículum de la matèria (excepte l’origen de la vida i la gestió de residus) incidint molt fortament en les habilitats científiques que configuren el bloc 4 del currículum LOMCE de la matèria (Planear, aplicar, e integrar las destrezas y habilidades propias de trabajo científico, Elaborar hipótesis, y contrastarlas a través de la experimentación o la observación y argumentación, Discriminar y decidir sobre las fuentes de información y los métodos empleados para su obtención, Participar, valorar y respetar el trabajo individual y en grupo, Presentar y defender en público el proyecto de investigación realizado).

Tots els materials estan en anglès i són disponibles per a la seva descàrrega i impressió. Les activitats de l’itinerari van acompanyades de guies didàctiques, no impliquen grans requeriments tècnics (TIC, laboratori) i es basen metodològicament en l’Aprenentatge Basat en Projectes, l’Ensenyament de les Ciències Basat en la Indagació (ECBI), les WebQuest i el Tractament Integrat de Llengua i Continguts.

Proyectando Bio Geo forma part del ProjecteC3 y és disponible a: https://sites.google.com/site/proyectandobiogeo/

I espero que us sigui útil.

Armshtadt 3 Delta, Evolució Humana, Indagació i Arqueologia

portadaArmshtadtARCProjecte / WebQuesta que proposa als alumnes dissenyar i investigar jaciments arqueològics corresponents a diferents etapes de l’evolució humana.

Per a fer-ho, treballen en primer lloc en grups d’experts, per a crear marcs interpretatius en diversos aspectes (cranis, petjades, eines) sobre 6 espècies proposades. Un cop fet això, es formen els equips base, cadascun dels quals dissenya i crea físicament un jaciment amb evidències que n’indiquen la pertinença a una de les espècies. Els equips intercanvien els jaciments, de manera que cada equip investiga sobre un jaciment del que no sap res, mitjançant tècniques de registre, anàlisi i interpretació arqueològiques. L’activitat culmina amb un esdeveniment de comunicació científica on cada equip d’investigadors argumenta les conclusions que treu de les evidències que ha recollit.
L’activitat forma part del projecte C3 de Creació del Coneixement Científic i inclou activitats de comunicació científica, elaboració d’hipòtesis i construcció de models científics.

Els materials són disponibles a: https://sites.google.com/site/armshtadt3delta/home

Portfoli AICLE (3). Demandes cognitives, progressions i viatges ZDP

Continuo, doncs, el meu portfolio del curs AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Extrangera) Secundària, els materials del qual estan disponibles en obert i #recomano visitar http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/lle/clsi/index .

Després de la primera entrada i segona entrada del meu portfolio sobre el curs, continuo amb el que estic aprenent al mòdul 4:

Idea interessant, la de la matriu de Cummins: es poden ordenar les tasques segons la seva demanda cognitiva (llegir Bloom) i la seva demanda lingüística. I això és important, perquè segurament en moltes ocasions construïm activitats d’aprenentatge que tenen una alta demanda lingüística (lèxic, construccions gramaticals, tipologies textuals) i si no ajudem els alumnes a afrontar-la, ens trobarem que la demanda lingüística està actuant de barrera perquè els nostres alumnes arribin a processos cognitius alts. Això m’agrada i ressona amb el projecte C3.

 

M’agrada la idea de les progressions d’aprenentatge, que interpreto en dos sentits: 1) preocupem-nos primer d’afrontar les dificultats de paraules, després de frases i després de textos 2) anem progressant d’activitats situades al quadrant 1 de Cummins seguint l’ordre fins arribar al quadrant 4. I penso que no deixa de ser un acompanyament on el que es vol preservar és la percepció de l’alumne de si mateix com algú que pot aprendre a partir del que sap. Penso.

Ja coneixia la idea del ZDP (Zona de Desenvolupament Proximal), segons la qual tots tenim una esfera de coses que podem aprendre a partir del que ja sabem. I que per a transcendir aquesta esfera calen coses especials, com ara bastides. El fet que l’AICLE s’hi barregi en això el treball en grups em fa pensar que en les dinàmiques grupals d’alguna manera es solapen les ZDP dels participants, de manera que iniciant una activitat de forma individual i incorporant passos on s’incrementi la demanda cognitiva però també la col·laboració amb companys hauria de constituir un viatge ZDP interessant. I una cosa que -penso- hem de tenir en compte en formar grups: si les seves ZDP no es solapen, no ens servirà de gaire (és a dir: si posem en un mateix grup alumnes amb capacitats cognitives molt diferents, ningú servirà de suport a ningú).

 

Aquesta entrada forma part d’una sèrie que conforma el meu portfoli del curs AICLE.

Portfoli AICLE (2): Bones preguntes, Bloom en profunditat i “Otherness”

  • Que ens queixem de quin tipus de respostes ens donen els alumnes és un fet.
  • Que dediquem poca atenció a quin tipus de preguntes els fem, és també un fet.

I aquestes dues idees que em giren de fa temps pel cap ronden en el mòdul 3 del curs AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Extrangera) Secundària, els materials del qual estan disponibles en obert i #recomano visitar http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/lle/clsi/index .

Després de la primera entrada del meu portfolio del curs, continuo amb la segona:

La taxonomia de Bloom proposa una classificació de processos segons el nivell d’exigència cognitiva. Hom considera que els processos de dalt de la piràmide resulten en aprenentatges més profunds i transferibles, i solen incorporar processos dels nivells inferiors.

 

 

Què m’ha cridat més l’atenció

Bloom en profunditat: Tot i que el triangle de la taxonomia de Bloom és ja omnipresent i ocupa la majoria dels meus espais pedagògics (apareix en el projecte IndComp, en la formació a l’ILEC, a la formació Finestres Moodle,…) em sembla que fins ara m’havia aturat només al tipus de processos que es poden categoritzar: recordar, analitzar, crear,…

Però els materials del curs van més enllà: relacionen aquests tipus de processos amb iniciadors de frase per a formular preguntes que impliquin aquests processos i amb exemples d’activitats que els impliquin, en un recull obert de Joan Alberich que recomano consultar, imprimir, plastificar i posar a la portada de les programacions:

Bloom’s Taxonomy Grid

I en una visió més gràfica que (casualitats casuals d’aquestes del Cosmos, el Kharma i tota la pesca pseudocientífica) em passa el company Àlex Gimeno justament aquesta setmana:

Alteritat, “Otherness”. Fantàstic. Cada persona mira les coses (i formula i respon les preguntes) des de la seva pròpia cultura i visió personal. No aconseguirem connectar el que fem amb el que ja sabem si no hi ha a les nostres activitats espais on aquesta alteritat es faci emergir i sigui reconeguda.

Amb què ho connecto

Alguns posts del blog: Més que fer moltes activitats insulses (LOT) als materials es proposa fer activitats cognitivament significatives (HOT). Dos acrònims interessants que aclareixen el ja vaig estar pensant sobre els deures d’estiu, les preguntes significatives, la necessitat del conflicte cognitiu i activitats molt LOT com ara el dossier.

El rau-rau que tinc darrerament sobre que cal parlar més amb els alumnes i conèixer-los millor….”Otherness?”.

Coses que llegeixo darrerament i que m’estava plantejant. com ara la proposta WTF? del #betacamp, les idees de la indagació sobre com formular bones preguntes, preguntes que sigui investigables (“Què passa si…?, Quina diferència fa si…”), les preguntes per a desenvolupar habilitats científiques que vam estar treballant a l’EduWikiLab, i una de les línies de treball d’aquest curs EduWikiLab 2014-2015 (les micropràctiques) i el llibre que estic llegint (a batzegades): Essential Questions: Opening Doors to Student Understanding, del que podeu llegir el primer capítol en obert i que #recomano.

Em quedo amb moltes preguntes sobre les múltiples (i solapades) maneres de categoritzar tipus de preguntes. I em proposo llegir alguns articles de gent que s’ho hagi plantejat, a veure si m’aclareixo.

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta entrada forma part d’una sèrie que conforma el meu portfoli del curs AICLE.

Heredity ID, Webquest/Projecte sobre models d’herència genètica i pedigrees

herdityidIn this activity, students are propoposed to analyze real data to determine the heredity model of a character. Students sistematize and communicate their data in the form of a Scientific Poster.

This activity is directed to secondary school 14-18 years old students. As you can see, the site is directed to students, so you can propose them directly the web adress to undertake the activity. This is one of the reasons why correct answers are not provided (further explanation in IBSE).

Link to the activity: https://sites.google.com/site/heredityid/home

Gondwana Tales, Plate tectonics and Inquiry

In this Inquiry didactic sequence on Plate Tectonics, students are asked to reconstruct the geologic evolution of an imaginary planet by correlating different kinds of data (geographic distribution of fossils, orogens age, seismic regions…) discovering the positions of the plates and the changes suffered by the continents. Though the activity, several classroom dynamics and didactic scaffolds are set to promote dynamics of creation of scientific knowledge and contents sistematization to reach the final goal: to perform a science dissemination video describing the geological history of this imaginary planet.

The activity, a didactic guide, and its materials are available at: https://sites.google.com/a/xtec.cat/gondwanatales/

Further comments on the didactic sequence are available at:

Una secuencia didáctica de modelización, indagación y creación del conocimiento científico en torno a la deriva continental y la tectónica de placas. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12(1), 186-197. J. Domènech

CLIL: més enllà de l’anglès

Estupenda sessió de formació d’en David Marsh el darrer 2 d’abril al curs Comenius organitzat per el CIREL/CESIRE que sacseja estereotips sobre el CLIL/AICLE.

Important. Perquè el CLIL no és la proposta elitista que se’ns ven, on “es fa la matèria en anglès”.

És un treball integrat per a TOTS els alumnes que connecta amb les experiències de l’alumnat i apela a una altra relació amb el coneixement que deixi de separar els conceptes i habilitats en barreres artificials de disciplines.

Per això devia insistir tant Marsh en que el model CLIL implica una atenció a l’alumne, tenir present l’acústica dels espais, la fatiga lingüística (¿Què passa al cap de 30 min d’escoltar en anglès?) i una atenció explícita al al benestar dels participants, una aproximació experiencial que promogui la implicació emotiva de l’alumnat. Una frase de Marsh ho resumeix: “Els alumnes haurien de somriure, a classe”.

Un model on es deixa d’expulsar les llengües de les matèries, “blending languages and subjects” i es propulsa cap a l’èxit a tothom, no només a la majoria.

Com fer-ho? fent servir bastides didàctiques “just in time” a diferents nivells (paraules, frases, imatges, dinàmiques…) que s’enfoquin a nivells de dificultat creixents (Taxonomia de Bloom dixit). En el debat, aspectes pràctics que demostren que no som als núvols: mòbils a l’aula CLIL? és la segona llengua un segon obstacle per als alumnes amb dificultats?

La comunitat escolar com a comunitat que aprèn (incloent l’aprenentatge del professorat) travessà tota la sessió, culminant en una activitat on, organitzats per equips, els professors participants creàrem in situ, activitats CLIL amb bastides diverses (de 3 mintus!), de les que n’extrec (comunitat d’aprenentatge) les següents idees:

  • El vocabulari, en la mesura del possible, hauria de sorgir de la indagació conjunta a l’aula, i ser posterior al concepte.
  • Les aportacions que es van fent a l’aula (fins i tot les errònies) haurien de romandre visibles fins al final de la sessió, configurant un retrat del procés, l’itinerari que hem fet.

Arrel d’aquest darrer punt, no sorprèn que la sessió de formació acabés amb la sala pràcticament folrada de fulls amb esquemes, aportacions o enumeracions d’expectatives i concepcions, després d’una sessió on les referències a experiències i sentiments dels participants van ser constants. Com els somriures.

És fantàstic quan et trobes amb una formació del professorat coherent amb el que proposa.

Per saber-ne més, llegir aquesta entrevista a David Marsh: http://apabal.com/clil-questions-for-david-marsh/

Drug research, indagació, mitosi i càncer

L’activitat didàctica Drug Research és un joc de rol-Webquesta on es proposa a l’alumnat que estudii l’eficàcia de diversos medicaments antitumorals candidats. Partint d’imatges de microscopi de biòpsies de ratolins tractats amb diferents medicaments, han de determinar mitjançant l’estudi de les mitosis l’eficàcia antitumoral dels medicaments, tot dissenyant experiments, contrastant dades en diferents formats i comunicant-se científicament. L’activitat té una durada de 6-8 sessions i proposa diverses organitzacions d’aula (individual, parelles, grup, gran grup), i formats de comunicació científica. L’activitat està projectada cap a a la de-construcció del mètode científic, per a proporcionar a l’alumnat una visió més construccionista i serendípica de la ciència, més propera a la realitat, i promou reflexions sobre la naturalesa del coneixement científic, la relació ciència-ètica i ciència-tècnica.

Accés a l’activitat: https://sites.google.com/a/xtec.cat/drugresearch/

Hacking the code, activitat d’indagació sobre el codi genètic

L’activitat, per ser feta en grups de tres alumnes,  serveix com a introducció al dogma central de la biologia molecular i té per objectiu que els alumnes descobreixin com funciona el codi genètic.

L’activitat reprodueix l’idea original dels experiments de Nirenberg i Khorana el 1965 i inclou apartats específics en què els alumnes dissenyen experiments, reprodueixen els processos de discussió i acords en la construcció de coneixement científic, i dialoguen sobre els processos que han dut a terme (metaaprenentatge). Imprescindible: fer-la sempre abans d’explicar res sobre l’ADN.

L’activitat i els materials per dur-la a terme es troben disponibles a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/hacking-the-code/home i es recomana imprimir els materials i fer-la en paper.

I tot en una hora i mitja de classe. Com sempre, comentaris i propostes de millora són benvinguts!

===============================================================================

ACTUALITZACIÓ 08/11/13:

S’ha publicat un article descrivint l’aplicació de l’activitat.

Hacking the code: una aproximació indagadora a l’ensenyament del codi genètic, o seguint les passes de Nirenberg i Khorana. Ciències (2013) 25, 20-25 J. Domènech

L’activitat ha rebut el segon premi del concurs 2013 d’activitats d’indagació “We Inquire”, i està catalogada a l’ARC (Aplicació de Recursos al Currículum).

He aplicat de nou l’activitat Hacking the code, sobre el codi genètic, on els alumnes identifiquen pautes a partir de seqüències d’ADN i proteïna reals per arribar a descobrir com funciona el codi genètic.

Però aquest cop, amb una novetat: dels diferents equips d’alumnes que anaven avançant a través de diversos passos (cada pas amb noves seqüències), hem fet que a cada pas, un alumne de l’equip havia de canviar d’equip i anar a un altre equip. El resultat ha estat que el coneixement s’ha començat a expandir i retro-alimentar-se i que s’han produït encontres de bones idees que s’havien generat inicialment en equips diferents.

Un alumne ha dit: però al final, hi haurà un equip que aconseguirà saber com funciona, i ja no hi haurà ningú dels que eren l’equip al principi.

Fantàstic. No se m’acut una metàfora millor de la creació del coneixement científic.

Calc-Based Ecosystem Simulator: ecologia, fulls de càlcul i llicències Creative Commons

Activitat que he aplicat i continuo desenvolupant amb l’alumnat de 4t ESO com a síntesi del treball sobre ecologia amb equacions de dinàmica de poblacions.

Els alumnes han de desenvolupar un simulador d’ecosistemes mitjançant el programa de full de càlcul Calc. La seva tasca implica indagació i diverses restriccions:

1) No se’ls explica res de com funciona Calc: ho han de descobrir per si mateixos.

2) L’activitat segueix diverses etapes pautades, cada etapa s’ha de publicar amb llicència CC i cada equip de treball pot continuar a partir del treball d’altres equips, amb la llicència adecuada.

Trobareu un guió de l’activitat a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/cbes/

La vaig millorant, de manera que si teniu suggerències o comentaris, com sempre, us agrairé molt que me’ls feu arribar.

Chasing caminalcules, indagant sobre evolució i naturalesa del coneixement científic

Comparteixo amb vosaltres una activitat d’indagació sobre evolució que he construït i aplicat amb els alumnes: Chasing Caminalcules.

Comparant estructures anatòmiques de diversos organismes imaginaris (fòssils i vivents), l’alumnat aprèn que l’evolució és una conclusió necessària d’unes dades, i que el seu estudi comporta contrast d’hipòtesis i construcció democràtica del coneixement. Imatge modificada d’un original de Nobu Tamura.

L’activitat té un format similar a les WebQuest, i s’ha construit a partir dels Caminalcules, uns organismes imaginaris, i inclou conceptes d’evolució, estratigrafia i comunicació científica.

Al llarg de l’activitat, l’alumant descobreix conceptes com la convergència evolutiva, les estructures vestigials o els grups parafilètics, i es conclou amb un congrés científic.

L’activitat està allotjada a https://sites.google.com/a/xtec.cat/caminalcules/ , a punt per a proposar-la als alumnes (materials descarregables inclosos) i està disponible en anglès.

=============================

Actualització 17/09/14

Un article descrivint i discutint les implicacions de l’aplicació de l’activitat:

Una secuencia didáctica en contexto sobre evolución, taxonomía y estratigrafía basada en la indagación y la comunicación científica. Alambique, didáctica de las Ciencias Experimentales (2014), 78. J. Domènech.

Scaffold per a analitzar els resultats dels exàmens

Després de la correcció de l’examen, es dóna a l’alumne aquesta fitxa perquè analitzi quin tipus d’error ha fet a cada pregunta, i les possibles causes, oferint propostes de millora.

L’alumne identifica per a cada pregunta (columna) quins són els errors i els marca (creueta). En acabat, identifica les possibles accions a emprendre per a millorar els seus resultats en els exàmens i redacta un breu propòsit per al proper examen. La fitxa la conserva el professor.

La bastida té per objectiu enfocar els exàmens cap a l’aprenentatge, enlloc de la nota, i s’ha usat a CCNN 2 ESO, a Francès de 4 ESO i a Bio i Geo en Anglès a 4 ESO, amb resultats interessants que s’estan analitzant.

S’hi inclou també un apartat perquè l’alumne pugui avaluar el seu assoliment dels objectius de la unitat didàctica.

Obrir per a Descarregar: ScaffoldExamCorrection

Aquest post anirà actualitzant-se amb les novetats.

Genetics Heredity Test

Examen d’herència genètica, incloent el treball per pedigrees, la identificació de models d’herència, lleis de Mendel i quadre de Punnet. Dominància/Recessivitat i freqüències de recombinació.

L’examen està en anglès, procurant que l’idioma no sigui un obstacle i conté principalment problemes.

Obrir per a Descarregar: geneticsheredityexam

Test Molecular Genetics

Examen de Bio i Geo de 4t d’ESO, amb exercicis de transcripció i traducció (ADN-ARN-Prot) i estudi dels efectes de diverses mutacions en la proteïna resultant.

Treball amb enzims de restricció, regles de Chargaff, i les aportacions dels científics més rellevants en l’estudi de l’estructura del DNA i el dogma central de la biologia molecular.

L’examen està en anglès, procurant que l’idioma no sigui un obstable, conté principalment exercicis i problemes.

Obrir per a Descarregar: Test Molecular genetics

Activitat Mapping Chromosomes

Aquesta activitat es fa havent explicat als alumnes les variacions de freqüències de recombinació en relació a la proximitat en el genoma.

Partint de les freqüències de recombinació de diversos gens, han de treballar en equips de 3 per a reconstruïr el mapa cromosòmic d’aquests gens, en grup. L’activitat està en anglès.

Obrir per a Descarregar; Chromosome mapping

Pràctica: Eye dissection

Una pràctica en anglès, per agilitzar-ho una mica mentre fem una dissecció d’un ull de xai o de vaca.

Trobarem el guió que hem de completar eyepractica

i el dossier de referència en anglès: coweye

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.307 other followers

%d bloggers like this: