escriure

This tag is associated with 14 posts

Rúbrica McLeares d’avaluació d’assajos científics

A l’ensenyament de les ciències, és clau que els alumnes aprenguin a usar els coneixements i metodologies científiques per a posicionar-se davant dilemes sòcio-científics com a ciutadans, i per a actuar.

A més (o de manera complementària a) els debats, el format d’assaig breu permet que l’alumne argumenti i es posicioni en decisions participades per models científics, com els transgènics, la nanotecnologia, però també la gestió de la sanitat pública o l’AVE.

L’argumentació en aquests assajos científics necessita d’una atenció explícita al lèxic científic i a l’ús correcte de models científics i contexts científics en l’argumentació.

Dins el marc del Projecte C3 s’ofereixen diverses eines per a treballar l’assaig amb els alumnes, incloent plantilles, exemples, bases d’orientació i rúbriques.

Per orientar en l’avaluació de l’assaig científic, s’ha creat la Rúbrica McLeares (Model, Context, Lèxic, Argumentació i Estructura), una eina senzilla per ajudar a incidir en aquests aspectes clau en l’argumentació científica en un format del món real, l’assaig (carta a un diari, columna d’opinió, instància a l’ajuntament…).

Activitat de lectura, debat i escriptura d’un assaig sobre els transgènics

transgenicsWGActivitat articulada seguint la mecànica WordGeneration per a promoure el domini del lèxic acadèmic i prenent com a partida  texts de diversos orígens i diverses bastides de lectura i escriptura del projecte C3.

Els alumnes llegeixen textos de diversos tipus (Infografia, carta, entrevista, prospecte farmacèutic) i debaten sobre un dilema concret i contextualitzat. Com a tancament de l’activitat, elaboren un assaig individual defensant la seva postura mitjançant arguments científics i socials.

L’activitat i els textos es poden descarregar, i s’ofereixen també a la web del projecte C3, on també s’han incorporat diverses bastides (plantilles, exemples, bases d’orientació..) per a treballar l’assaig i altres activitats similars.

Activitat de lectura, debat i escriptura d’un assaig sobre la biodiversitat

Activitat articulada seguint la mecànica WordGeneration per a promoure el domini del lèxic acadèmic i prenent com a partida  texts de diversos orígens i diverses bastides de lectura i escriptura del projecte C3.

L’activitat és disponible a la web del projecte C3, on també s’han incorporat diverses bastides (plantilles, exemples, bases d’orientació..) per a treballar l’assaig.

Activitat de lectura, debat i escriptura d’un assaig sobre el determinisme genètic

Activitat articulada seguint la mecànica WordGeneration per a promoure el domini del lèxic acadèmic i prenent com a partida la pel·lícula GATTACA, texts de diversos origens i diverses bastides de lectura i escriptura del projecte C3.

L’activitat és disponible a la web del projecte C3, on també s’han incorporat diverses bastides (plantilles, exemples, bases d’orientació..) per a treballar l’assaig.

 

Argumenta la teva resposta

Acabar les preguntes d’exàmens o exercicis amb “Argumenta la teva resposta” és una mena de vici que tenim els profes de ciències.

Revesteix d’una certa atmosfera científica activitats que molts cops no ho són, i dóna “nivell”.

Però és una mena de vici. Dic una mena de vici perquè són rares les vegades que avaluem (o puntuem) específicament aquest aspecte, o, encara més rar, les vegades que ensenyem els alumnes a llegir argumentacions o a escriure-les. Però mantenim, impertèrrits, la frase “Argumenta la teva resposta” a exàmens i exercicis i continuem lamentant-nos de que no saben argumentar.

Però l’argumentació científica és un tipus molt particular d’argumentació que no es pot aprendre de manera desconnectada de fets i models científics. Implica contrastar dades amb un model, definir rangs de certesa i extreure conclusions de dades. Habilitats científiques clau que no només creixen al laboratori (de fet, rarament hi creixen), sinó també amb la lectura i escriptura de textos científics.

Així que ens hem arromangat i ens hi hem posat. Hem començat per un taller d’una hora, en el que petits textos bàsics del  pastafarisme i el creacionisme han hagut de suportar l’anàlisi dels alumnes, que han hagut de produir després les seves pròpies argumentacions.

Per a la majoria d’alumnes, hem d’aspirar a una formació científica per a la ciutadania. Una formació científica en la que importa poc si saps enrasar una proveta, o si saps fer una preparació per al microscopi. Una formació en la que els alumnes han de saber veure els punts forts i febles de les argumentacions a favor/en contra de les cèl·lules mare, els transgènics, l’energia nuclear i, (darrerament, tristament) el creacionisme.

El taller, es pot descarregar de la plataforma del projecte C3 (creació del coneixement científic).

Drug research, indagació, mitosi i càncer

L’activitat didàctica Drug Research és un joc de rol-Webquesta on es proposa a l’alumnat que estudii l’eficàcia de diversos medicaments antitumorals candidats. Partint d’imatges de microscopi de biòpsies de ratolins tractats amb diferents medicaments, han de determinar mitjançant l’estudi de les mitosis l’eficàcia antitumoral dels medicaments, tot dissenyant experiments, contrastant dades en diferents formats i comunicant-se científicament. L’activitat té una durada de 6-8 sessions i proposa diverses organitzacions d’aula (individual, parelles, grup, gran grup), i formats de comunicació científica. L’activitat està projectada cap a a la de-construcció del mètode científic, per a proporcionar a l’alumnat una visió més construccionista i serendípica de la ciència, més propera a la realitat, i promou reflexions sobre la naturalesa del coneixement científic, la relació ciència-ètica i ciència-tècnica.

Accés a l’activitat: https://sites.google.com/a/xtec.cat/drugresearch/

Comunicar científicament per a pensar científicament

Que els alumnes diferenciin allò que són dades de les conclusions que traiem de les dades. Que interpretin unes dades segons un model. Que relacionin unes conclusions amb un model científic, o que facin servir el model per a qüestionar i dissenyar experiments.

Un seguit de coses que necessiten que els alumnes comuniquin científicament. Per a fer-ho, és útil recrear productes i esdeveniments en els que els científics solen comunicar.

Per exemple, articles i pòsters científics.

Al projecte C3 hem estat creant, reunint i testant bastides didàctiques perquè els alumnes puguin millorar el seu raonament científic mitjançant la comunicació científica:

 

Com a espais per a iniciar experiències amb vídeos científics, una llista més que atractiva:

En aquesta tasca us hi pot ajudar també la WebQuesta Mostra la Ciència en Vídeo.

També recomanem Science in the classroom, una iniciativa de la revista Science que ajuda a portar els articles d’aquesta reconeguda revista internacional per a llegir-los a l’aula.

 

 

 

Indagant la Llei de Hooke

Pràctica d’indagació estructurada en la que els alumnes han de deduir la llei de Hooke mitjançant investigacions enlloc de comprovar-la.

Obrir per a descarregar: DinàmicaHooke2

Competència científica i lectora a secundària. L’ús de textos a les classes de ciències.

La indagació no és cosa de microscopis.

Com resumiríem el que ha de saber fer un científic? Una proposta:

Extreure informació de diverses fonts i analitzar-la críticament per a prendre decisions, contrastant-la amb models científics, formular-se preguntes i generar hipòtesis. Empaquetar conceptes abstractes en termes científics i utilitzar arguments científics per a justificar conclusions. I comunicar.

Doncs resulta que:

1) això ho hauria de saber fer tothom, no només els científics.

2) això no té perquè tenir res a veure amb microscopis. Ni amb laboratoris.

És a dir: pràctica de laboratori no implica indagació, i indagació no implica pràctica de laboratori.

I després de llegir el llibre “Competència científica i lectora a secundària. Lús de textos a les classes de ciències“, t’acaba quedant clar que dels “hands on, minds on“, el “minds” és el que compta. I que llegir -críticament- és indagar.

El llibre, editat per Conxita Márquez i Ángels Prat, desgrana 25 interessants propostes de treball amb textos llestes per a l’aplicació a l’aula. Les propostes de treball, seqüències didàctiques al voltant de diferents lectures, ofereixen qüestionaris i pautes d’aplicació directa a les activitats, abasten diversos nivells educatius (de 1 ESO a 2on BAT), matèries (biologia, física, química, geologia), parts de la seqüència didàctica (exploració introducció, estructuració, ampliació/síntesi) i, evidentment, tipologies textuals (anuncis, guions de pràctiques, text narratius, periodístics i científics, etc…).

I, per arrodonir el pack,  hi afegeixo això que he trobat a Science in School, i que m’apunto per al projecte C3:

Què més ha de saber fer, el científic? M’ho pensaré. I en tornarem a parlar d’aquí a unes setmanes. Tu pots dir-hi la teva, també. Per això són els comentaris.

————————————————–

Actualització 11/08/14

També recomano “Aprendre ciències tot aprenent a llegir i escriure ciències”, de Neus Sanmartí:

[ http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/fic/cco/cco01/fase_3/bloc_1/neussanmarti_cas_practica.pdf ]

Bastides per a escriure i pensar al laboratori

Dins una experiència d’escriptura al laboratori, he desenvolupat dues plantilles de suport, una per a redactar informes i una altra per a redactar articles científics.

Es poden descarregar a: https://www.box.com/s/dzxuoaa5y243tbypufyx

S’ha realitzat una enquesta entre l’alumnat i s’ha avaluat la utilitat d’aquestes eines per a promoure l’escriptura i la reflexió científica. Els resultats s’han publicat a la revista Articles, Didàctica de la llengua i la literatura.

Arquímedes, banyadors i raons de semblança: empenyiment

En aquesta pràctica, partint de dades del món real (en particular, el banyador del nedador Michael Phelps), els alumnes descobreixen la naturalesa de la força d’empenyiment mitjançant la indagació, i n’han d’escriure un article científic.

Aquesta activitat està actualment rebent modificacions, properament una nova versió. empenyiment

Pràctica de reproducció sexual en plantes

Pràctica en la que els alumnes investiguen la formació del tub pol·línic i la morfologia de la flor.

La pràctica inclou activitats de diversos tipus (manipulatives, dibuix, escriptura) i és una introducció a les activitats IBSE.

Reproducció plantes 1

Es mouen les plantes?

Pràctica d’investigació sobre els tropismes en la que els alumnes investiguen si les plantes tenen o no tropismes per factors inventats per ells (color verd, escalfor, magnetisme).

 

 

 

 

 

 

Guió de la pràctica:

Es mouen les plantes?

En aquesta pràctica escriuràs un article d’investigació sobre el tema dels tropismes. Redactaràs
l’article seguint la pauta d’article científic que pots trobar entre les pautes de la matèria.
Introducció
Per a fer aquesta pràctica, et serà útil la informació que tens al llibre sobre els tropismes i les
nàsties. Abans que res, fes una lectura ràpìda del que s’hi explica.
En segon lloc, connecta’t a l’adreça web del següent vídeo i mira’l atentament.
http://www.ted.com/talks/lang/spa/stefano_mancuso_the_roots_of_plant_intelligence.html
Primera sessió
Dissenya amb el teu grup de pràctiques un experiment al voltant dels tropismes (geotropismes,
fototropismes,. hidrotropismes,…).
Haureu de decidir entre vosaltres què preteneu descobrir, quin experiment fareu, quins
tractaments fareu, etc…També quins seran els vostres paràmetres de mesura (creixement,
inclinació de la planta, etc…) i com registrareu les dades (mesures, imatges,…).

El material del que disposes és cartolina, tubs d’assaig, aigua, cotó, llavors de mongeta,…
1) Dissenya l’experiment.
2) Prepara i rotula de manera adequada els tractaments
3) Comença a redactar el títol, paraules clau, introducció i material i mètodes.

Segona sessió (dues setmanes més tard)

Recull les dades i fes-ne l’anàlisi. Completa la redacció de l’article tal com s’especifica a la pauta.

Taula de desenllaços: bastida didàctica per a dissenyar experiments a l’aula

La bastida proposa que l’alumne exposi les seves expectatives de possibles resultats per a cada tractament de l’experiment que ha dissenyat i en dedueixi quines serien les conclusions dels diferents desenllaços possibles  abans de fer l’experiment, per poder detectar experiments descontrol·lats o que no responen als objectius.

És una manera de fer que la pregunta “què passa si” no es quedi en un prova error, sinò que obligui a preveure i comunicar les expectatives de possibles desenllaços, que tindran un marc o model implícit.

Es pot descarregar a: https://www.box.com/s/cj8hxduzzs83xi50fl71

Els resultats de la seva aplicació s’han comunicat i publicat al Congrés d’Enseñanza de las Ciencias.

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.307 other followers

%d bloggers like this: