innovació

This tag is associated with 2 posts

¡Se han perdido todos menos yo! …o la innovación como viaje compartido

No sé si tendréis presente la tercera de Indiana Jones (La última cruzada). Hay un momento en que el jovencísimo Indy aparece corriendo aturullado para darse cuenta de que ha desaparecido toda su compañía de boy-scouts. Uno esperaría la observación “Vaya, me he perdido, los habré dejado en algún momento del recorrido”. Pero no.

La ocurrencia es “¡Se han perdido todos menos yo!”.

Y la verdad es que al apretar el acelerador en las cosas de la innovación educativa, a veces nos cuesta darnos cuenta que estamos corriendo solos, y que nuestros alumnos y sus familias tomaron otra ruta.

indytodos

Y eso justamente me pasó el curso pasado. Después de estar unos cursos trabajando la autoevaluación con los alumnos, el uso de rúbricas y demás, y habiendo leído el genial texto “De-Testing and De-Grading Schools” me dije que ya estaba bien. Que estaba harto de números que no decían nada, de perder tanta información en ellos y de establecer dinámicas extrañas al conocimiento como tú estudias-yo te pago con notas. Y que había que ir a ver detrás de esa montaña de las notas.

Eso, sumado a mi insatisfacción con el dossier, resultó en una propuesta para el curso: substituir las notas por feed-back formativo (qué objetivos se consiguen y cuáles no) con una componente muy fuerte de auto-evaluación, no usar notas numéricas (ni con letras) en todo el curso, hacer que los alumnos hicieran un portfolio-diario de aprendizaje y consensuar con cada uno de ellos en entrevistas qué notas trimestrales deberían obtener en base a qué objetivos consideraban haber conseguido. Básicamente, un giro en la relación del alumno con su aprendizaje y con el rol de la escuela y el profesor.

Para abreviar: se perdieron todos menos yo.

Alumnos que pedían volver a los exámenes tradicionales, que querían que fuera yo el que les pusiera nota, o que se estresaban cuando se les pedía que escribieran simple y llanamente qué habían aprendido a hacer y qué no.

El curso terminó y puedo decir a los profes que se aferran a las notas que si haces todo un curso sin ni una sola nota numérica no pasa absolutamente nada. Creo que los alumnos entendieron mejor qué nos proponíamos aprender y aprendieron a auto-regularse. Muchos alumnos entendieron qué es lo que pretendía y lo agradecieron.

Pero una gran parte de ellos no habitaron realmente ese nuevo ecosistema de conocimiento que proponía, simplemente aceptaron que eso era así, sin apropiárselo. Parecía que consideraban que este salto al vacío en evaluación y gestión del conocimiento había sido mi proyecto, no el suyo.

Y me di cuenta de que no hice lo suficiente para acompañarlos en ese cambio. Cuando vas cambiando tus prácticas y enfoques debes hacer el esfuerzo de entender que los alumnos que te llegan no han hecho ese camino contigo, y que hay que crear con ellos un camino compartido, construir y vivir una narración conjunta del cambio. Pero llegaron, y el primer día les plantifiqué la excomunión de las notas numéricas y la santificación de los portfolios sin respetar su propio proceso de cambio.

No sé si ésa es la idea, pero pienso en lo de la Zona de Desarrollo Proximal de Vigotsky, y la idea de “lo que el alumno puede hacer solo y lo que el alumno puede hacer con ayuda”. Y pienso que les pedí un salto demasiado brusco y que quizás un cambio más gradual, más negociado con ellos y, sobretodo, compartido con el resto de profesorado, sí habría significado un viaje compartido en el que se mezclaran, también, emociones.

Por eso, este curso estoy contento de recuperar los dossiers, a pesar de lo que pienso de ellos. Con el fenomenal equipo docente del INS Granollers, acompañaremos al alumnado en su transición del dossier hacia el portfolio. Poquito a poco. Juntos. Y recuperar las notas numéricas, empezando por que los alumnos se pongan ellos algunas, luego más, y luego quizás ya no las necesiten. Poquito a poco. Juntos.

Así que si tú también eres uno de esos Indy…tenlo en cuenta. No se han perdido todos menos tú. Lo que pasa es que vas a tu bola.

Receptes nostrades d’innovació: el programa Equity for Europe

Equity for Europe, experts catalans i espanyols assessoren centres Fimlandesos per a equilibrar les desigualtats educatives a nivell europeu

Segons notícies de la Komissió Europea, hi ha una gran preocupació per les grans diferències que s’observen pel que fa a l’èxit educatiu en els diferents països.
El programa Equity for Europe capgira la concepció habitual d’aquesta problemàtica i proposa una innovadora visió segons la qual disminuïnt els nivells d’èxit educatiu de Fimlàndia només en un 13% incrementaria el nivell d’igualtat educativa global en un 63%. Les primeres aproximacions amb aquesta nova visió suggereixen que, a cinc anys vista, la proposta podria significar un considerable estalvi econòmic, necessari en temps de crisi.
Malgrat les resistències dels representants fimlandesos, la votació ha recolzat per pràctica unanimitat l’inici del projecte, i ha designat com a comissaris de l’iniciativa les administracions espanyola i catalana, de reconeguda solvència i capacitat en processos similars al que es vol entomar.

.

.

Jan Ödmjuk , representant de la Komissió d’EduKació del govern fimlandès, afirma “tot i que els models espanyol i fimlandès no són del tot semblants, i potser algunes mesures no seran aplicables al nostre sistema, creiem que l’assessorament d’experts espanyols pot ajudar-nos a reduir els nostres nivells d’èxit excessiu”.

Equity for Europe és un pla quinquennal, d’una durada de 5 anys, amb un finançament de 160 Milions de Leuros,  conduit per un comitè d’experts que ha publicat ja una primera llista de 19 propostes dirigides a des-profesionalitzar el professorat, que estan tenint èxit a Espanya. El govern Fimlandès, està estudiant les mesures i aplicant-les com a pla pilot, amb l’objectiu de disminuir l’èxit educatiu del seu alumnat de forma gradual, fins arribar a nivells acceptables.

.
Equity for Europe: trends and practices.
19 Mesures eficaces per a evitar la professionalització del professorat i la innovació a les aules

Assegurar que tothom ho fa tot igual. Desconfiar de qualsevol iniciativa individual o col·lectiva del professorat.

Promoure a tots els nivells burocràcies i normatives el més rígides possible, per a aconseguir que qualsevol canvi hagi d’enfrontar-se a un mur de paperassa, discussions i conflictes el més alt possible.

Exigir a les iniciatives innovadores que demostrin la seva eficàcia, sovint en entorns hostils a la innovació (burocratització, distribucions d’aula i de temps escolars, disponibilitat per sortides, materials,…). Evitar una exigència similar amb el manteniment del status quo.

Consolidar el professorat en base a la seva antiguitat i la seva capacitat de memoritzar continguts.

Que en els concursos de “promoció professional” (haylos?) el principal aspecte valorat (amb generosa diferència) sigui l’antiguitat. Donar a tot allò associat a la innovació (grups de treball, jornades,…) l’estatus de hobby.

Que la creació de recursos educatius pràcticament no es reconegui enlloc, i no es faci cap diferència en si són recursos publicats de manera privada (de pagament) o oberts i amb llicència lliure.

Mai, absolutament mai, preguntar als profes quines competències, apart de les justificades en els seus títols acadèmics, tenen. En cap cas fer-ho constar enlloc, no fos cas que en un centre com l’escola es gestionés bé el coneixement. Evitar aprofitar la participació o compromís amb iniciatives educatives no escolars, com esplais educatius, escoles de natura o de música o escoltisme.

Promoure que polítics i periodistes insisteixin en presentar el professorat i l’ofici de professor com a un espai poblat per inútils, trepes i ganduls. Assegurar-se de transmetre al professorat una imatge el més negativa possible del seu ofici, eliminant qualsevol traça d’aspecte intel·lectual o possibilitat de millora.

Fomentar que els cursos de formació valorin principalment (si no únicament) l’assistència, sense que hi hagi cap mena de seguiment d’aprofitament. No fos cas que sembli que aprenem coses per aplicar-les.

Mai, absolutament mai, donar bibliografia al professorat en la seva formació contínua. Encara es pensarien que són individus amb formació universitària capaços de llegir i pensar per si mateixos.

Quan es forma professorat en innovació educativa, fer-ho en sessions el més carrinclones possibles, amb powerpoints de 200 diapositives i un “expert” que “transmet” sobre com “construir coneixement”. No fos cas que veiessin algun cop les estratègies educatives en acció.

Difondre als mitjans una imatge el més negativa possible de l’educació, especialment de l’alumnat i les famílies. Publicar i donar ressò només a les notícies d’assetjaments i fracàs escolar. Evitar parlar de realitats de solidaritat i compromís.

Precaritzar les condicions laborals com més millor. Abusar dels substituts i de la paciència de les direccions. La inseguretat laboral i la manca de recursos com a eina de desgast del compromís professional.

Canviar les lleis educatives amb cada govern, i evitar tenir en compte les visions del professorat.

Un cop el professorat ha fet la seva formació inicial, no fer cap seguiment ni recolzament de la seva pràctica. Passin 1, 5, 15 o 30 anys.

Promoure estructures el més verticals possible als centres (si pot ser, feudals), per a evitar que hi hagi intercanvi d’experiències o visions pedagògiques. Crear equips el més estancs i rígids possible per a evitar que persones capaces/interessades col·laborin per a dur a terme projectes educatius concrets.

Gestionar. Per sobre de tot, gestionar. Crear itineraris per a documents i persones que prediguin exactament què passarà.

Convèncer el professorat que les pràctiques educatives no es poden canviar. Ni els horaris, ni la distribució per edats, ni el fet de donar notes numèriques, no es poden canviar. Amagar l’espai real que té el professorat per a modificar la seva pràctica.

Evitar la participació de l’alumnat o famílies en qualsevol decisió/valoració sobre com s’ensenya. Si en algun aspecte la llei imposa que  participin (sessions d’avaluació) procurar ser el més vague possible al respecte.

Es considera que aquest pla de xoc facilitarà l’increment de l’equitat educativa dins la Komunitat Europea. En tot cas, en el marc del pla s’està construint una segona onada d’accions. Es recullen propostes als comentaris.

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.307 other followers

%d bloggers like this: