Noves Tecnologies (TICs)

This tag is associated with 17 posts

Projecte WünderKammer, taxonomia, museografia i indagació

Proposta de treball per projectes (ABP) dirigida a l’aprenentatge de la biodiversitat i la classificació taxonòmica a 1 ESO. Es proposa als alumnes construir col·laborativament un Museu Virtual en el que han de museitzar i classificar éssers vius reals i imaginaris, reproduint la funció cultural dels Gabinets de Curiositats i al mateix temps connectant la taxonomia amb l’ecologia i la fisiologia en  un conflicte cognitiu ubicat en un context culturalment rellevant.

L’activitat és disponible a: https://sites.google.com/site/projectewunderkammer/home

Hunting for a gene, seqüència contextualitzada d’indagació en expressió gènica, recerca in silico i ètica científica

Hunting for a gene és una seqüència contextualitzada d’indagació al voltant de l’expressió gènica, la investigació in silico i l’ètica en la comunicació científica, que segueix el marc pedagògic de les Webquestes, el treball per projectes (ABP) i el Projecte C3.

Es proposa als alumnes participar com a investigadors en cerca de gens responsables de la neuro-degeneració, instrumentalitzant aplicacions bioinformàtiques de la recerca real i establint dinàmiques de creació del coneixement científic, que són analitzades a la llum de l’ètica i la comunicació científica.
Els alumnes parteixen de l’ànalisi de microarrays de pacients ficticis amb relació amb malalties neurodegeneratives, per a cercar homòlegs dels gens candidats identificats i dissenyar experiments de transgènesi per a testar les hipòtesis al voltant de l’acció dels gens candidats i comunicar-se científicament mitjançant formats específics (seminaris de recerca, articles científics i debats sobre controvèrsies sòcio-científiques). Els materials s’ofereixen en anglès.

L’activitat està disponible a:

https://sites.google.com/site/huntingforagene/

14 cosas obsoletas en la educación del siglo 21

<este artículo es una traducción doméstica del original en inglés, publicado por Ingvi H. Ómarsson. Parte del texto original ha sido adulterado para acercarlo a la realidad local, pero el texto mantiene el enfoque y tono del original. A veces, puedes decir algo interesante. Otras veces puedes ayudar a que algo interesante que ha dicho otro llegue a más gente.>

 

1.Aula de Informática

La idea de llevar a toda la clase a una aula de informática con equipos desfasados, una vez por semana para practicar su uso del teclado, y enviarlos de vuelta al aula convencional al cabo de una hora es obsoleta.

Los ordenadores o la tecnología no debería ser una materia específica, sino una parte integrada en las materias y los currículums.

 

 

 

 

2.Aulas aisladas

Las clases pueden aislarse de dos modos. Uno en el que padres, profesores o visitantes no son bienvenidos porque las puertas están siempre cerradas. El otro, aislando todas la fuentes de conocimiento fuera de las cuatro paredes. Aislando de internet, vídeos, blogs, webs o visitas de autores o científicos a través de Skype, por citar algunas.

Tom Wagner, autor de “The Global Achievement gap”, dice: “El aislamiento es el enemigo de la mejora”. Las aulas deberían estar abiertas, los profesores deberían poder entrar y aprender unos de otros, los padres deberían visitarlas a menudo. La aulas aisladas están obsoletas.

 

 

 

3.Escuelas sin Wi-Fi

Las escuelas que no tienen una red WiFi potente para el uso de la comunidad educativa no sólo están perdiendo una gran oportunidad para aprender y enseñar, sino que están robando a los alumnos su acceso al conocimiento y limitando sus oportunidades de aprender sobre internet y el uso seguro de la tecnología.

Las escuelas del siglo 21 posibilitan a alumnado y profesorado aprender donde sea, cuando sea. Las escuelas que no lo permiten están obsoletas.

 

 

 

 

4.Prohibir teléfonos y tablets

Quitar los teléfonos o tablets a los alumnos en lugar de usarlos para promover el aprendizaje está obsoleto. Deberíamos celebrar la tecnología que los alumnos llevan y usarla como herramienta de aprendizaje.

Los teléfonos ya no son sólo aparatos para enviar mensajes de texto o realizar llamadas…cuando lo eran, prohibirlos era adequado. Pero hoy hay más capacidad de procesamiento en el smartphone medio que la que tenía la NASA en 1969 cuando mandó un hombre a la Luna. Aún así, la mayoría de alumnos sólo sabe usar su teléfono para las redes sociales y juegos.

Hoy se puede editar una película, un programa de radio, tomar fotos, hacer pósters, página web, bloguear, twitear como si fueras un personaje de un libro, … Deberíamos mostrar a los alumnos las posibilidades del teléfono como herramienta de aprendizaje y convertir esas distracciones en oportunidades que llegan muy lejos del aula.

5.Coordinador TIC con acceso de administrador

Tener una persona responsable de los ordenadores, que establece sus usos y prioridades y se encarga de su mantenimiento…está obsoleto.

Necesitamos coordinadores TIC que sepan qué necesitan los alumnos y profesores y solucionen problemas en lugar de crear barreras. Alguien que ayude las personas a ayudarse a sí mismas, dándoles responsabilidad, y encontrando mejores y más baratos medios de hacer las cosas.

 

6.Profesores/as que no comparten lo que hacen

Los profesores que trabajan sin que se les oiga, que no twitean, no bloguean, ni discuten sus ideas con gente del mundo mundial están obsoletos. Los profesores ya no trabajan localmente, sino globalmente, y es parte de nuestro oficio compartir lo que hacemos y ver lo que hacen los demás. Si un profesor ha dejado de aprender, no debería estar enseñando a otros.

Deberíamos estar twiteando, blogueando y compartiendo lo que funciona y lo que no, dar y recibir consejos de compañeros de otras partes del mundo. Mejorar constantemente, porque nuestra formación como profesores no es un curso de 20 horas cada año, sino un proceso permanente que dura toda la vida.

No aprendemos de la experiencia…aprendemos de la reflexión sobre la experiencia” John Dewey.

 

 

7.Escuelas que no tienen Facebook o Twitter

Las escuelas que puensan que publicar un artículo en su web una vez por semana o una circular informativa al trimestre es suficiente para tener a las familias informadas están obsoletas.

Las escuelas deberían tener página en Facebook, compartir noticias y informaciones con las familias, tener una cuenta en Twitter y su propio #hashtag, gestionar su propio canal de TV online en el que los alumnos produzcan y publiquen cosas sobre lo que ocurre en la escuela.

Si no cuentas tu historia, otro lo hará.

 

8.Cantina con comida poco saludable

Las cantinas o comedores de escuelas que funcionan como un restaurante de comida rápida en la que los alumnos y profesores “saborean” platos baratos, rápidos y poco saludables están obsoletas.

[…] Los alumnos deberían servirse ellos mismos, limpiar las mesas, platos y cubiertos. No sólo porque eso ahorra dinero, sino porque es parte del desarrollo educativo adquirir responsabilidad. Lo que las escuelas del siglo 21 deberían estar haciendo es plantar sus propios frutales y hortalizas como medio para enseñar sobre la naturaleza.

[…] El objetivo de proporcionar a los alumnos una comida saludable no es sólo un medio de hacer que aguanten el día, sino también hacer que la comida saludable sea una parte normal de sus vidas, y hacerlos pensar sobre la nutrición, algo que les acompañará el resto de sus vidas.

 

9.Empezar la escuela a las 8

Las investigaciones realizadas muestran que atrasar la hora de entrada en 50 minutos tiene un efecto positivo tanto en el aprendizaje como en las actividades de después de la escuela. Las escuelas que no lo hacen están obsoletas.

 

10.Encargar servicios de diseño o creación externos

Cuando una escuela necesita un póster o una nueva página web, no debería encargarlo a servicios externos, sino encargarlo a los alumnos. En las escuelas del siglo 21, los alumnos son quienes se encargan de estas cosas, como proyectos colaborativos reales de arte, lengua y…tecnología.

 

 

 

11.Bibliotecas tradicionales

Las bibliotecas que contienen sólo libros o juegos de mesa están obsoletas.

Una biblioteca escolar del siglo 21 debería constituir el centro de la escuela, un lugar en el que alumnos y profesores pudieran relajarse, leer, obtener consejo, acceso a tecnología, editar vídeos o aprender cómo programar. Ofrecer una oportunidad a todos de acceder a la tecnología y la información. De otro modo, todas esas bibliotecas escolares acabarán convertidas en museos de todas esas cosas que usábamos.

 

 12.Lo mismo para todos los alumnos

Poner a todos los alumnos en la misma clase porque nacieron el mismo año está obsoleto. El sistema industrialista ya no satisface nuestras necesidades, y mucho menos las del futuro, pero aún así muchas escuelas parecen las industrias que pretendían servir hace 100 años.

Deberíamos promover la elección, dar al alumnado la oportunidad de desarrollar sus intereses y no insistir sólo en aquéllas cosas en las que no son buenos. En la mayoría de escuelas, si eres bueno en arte, pero malo en inglés, te dan más clases de inglés para “equilibrarte” en lugar de ser excelente en arte…Todos iguales, todos lo mismo.

La educación debería ser individualizada, los alumnos deberían trabajar en grupos independientemente de la edad, y su educación debería ser construida en base a sus necesidades.

 

 

 

 

 

13.El mismo curso de formación para todos los profesores

Una escuela que imparte o desarrolla la misma formación a todos sus profesores está obsoleta. Lo frequente es el desarrollo profesional de arriba a abajo (en el que todos aprenden lo mismo), en lugar del desarrollo de abajo a arriba (cada uno aprende lo que necesita), porque ofrecer a cada uno lo que necesita (incluyendo alumnado) requiere tiempo y dinero.

Mediante Twitter, Pinterest, artículos online, libros, vídeos, contactos,…el profesorado puede construir su Entorno Personal de Aprendizaje (PLE) y personalizar su desarrollo profesional.

 

14.Tests estadarizados para medir la calidad de la educación

Buscar en test estandarizados si el alumnado aprende o no es algo inútil. Aunque lo que muestran es en parte importante, es sólo una parte muy pequeña de lo que queremos que nuestros alumnos aprendan, y focalizando en estos tests estamos estrechando el currículum.

El mundo actual y sus necesidades han cambiado. No formamos a personas para trabajar localmente, sino globalmente. Con los test estandarizados como PISA, estrechamos los currículums, y todos los países de l aOCDE terminaremos enseñando lo mismo, generando el mismo tipo de trabajadores, trabajadores obsoletos y sumisos.

Andrea Shcleichar (2012): ” Las escuelas tienen que preparar a los alumnos para oficios que no se han creado todavía, tecnologías que no se han inventado y problemas que no han surgido“.

La educación estandarizada pudo ser la solución algún día, pero es indispensable evidenciar que está hoy obsoleta. Deberíamos estar resolviendo problemas reales, preguntando cosas que importan en lugar de recordar y repetir hechos. El éxito en adultos está más relacionado con la creatividad que con el coeficiente de inteligencia, y deberíamos celebrar la diversidad de conocimientos en lugar de intentar uniformizar conocimientos y habilidades.

Me pregunto si las escuelas cambiarían su oreintación si diseñáramos un nuevo test que midiera la empatía, el pensamiento creativo y las habilidades de comunicación…quizás es lo que necesitamos.

 

Consideraciones finales

Todos los sistema educativos están siendo reformados, pero lo que necesitamos no es una reforma, sino una revolución, convertir el sistema educativo en otra cosa. No será fácil.

Hacer algo nuevo y conseguir resultados flojos en los viejos test no debería sorprendernos.

Si hubiera preguntado a la gente lo que quería, me habrían pedido caballos más rápidos” Henry Ford.

Eso es lo que estamos haciendo hoy. Pedimos a nuestros alumnos que recuerden más, escriban mejor y repitan más rápido que antes…como se habría pedido un caballo más rápido, cuando deberíamos estar pidiendo un coche.

Seguro que el coche no fue mejor que el caballo al principio, y nuestro sistema de educación tampoco será perfecto. Nunca lo será, deberá evolucionar y mejorar cada día.

No sé cómo sería el sistema perfecto, y no creo que nunca exista. Pero creo que si hablamos, probamos algo distinto, nos equivocamos, investigamos y compartimos lo que hacemos, no sólo localmente, globalmente, nos acercaremos bastante.

Si quieres ver un cambio en educación, debería iniciarse en tu aula.

La educación puede ser promovida desde arriba, pero sólo puede ser mejorada desde la base“. Sir Ken Robinson

 

<este artículo es una traducción doméstica del original en inglés, publicado por Ingvi H. Ómarsson. Parte del texto original ha sido adulterado para acercarlo a la realidad local, pero el texto mantiene el enfoque y tono del original. A veces, puedes decir algo interesante. Otras veces puedes ayudar a que algo interesante que ha dicho otro llegue a más gente.>

Más:

 

 

Eppur si muove, indagació i moviments de la Terra

L’activitat Eppur si muove parteix del seguiment de l’evolució de l’ombra d’un referent per a indagar sobre el  sistema astronòmic Sol-Terra i els moviments de rotació i translació. L’activitat alimenta diversos referents contextuals (objectes, vocabulari, instal·lacions,..).

Al llarg de  l’activitat, amb l’ajut de diverses bastides didàctiques (lingüístiques, d’anàlisi de dades, d’articulació del discurs científic, d’avaluació) els alumnes aprenen a investigar i comunicar científicament. L’experiència promou la contextualització dels moviments de rotació i translació de la Terra, i la seva connexió amb els seus fenòmens observables associats.

Disponible a:

https://sites.google.com/site/eteppursimuove/home

========================

Actualització abril 2015: s’ha publicat un article en obert descrivint l’activitat i la seva aplicació, disponible a:

Eppur si muove: una secuencia contextualizada de indagación y comunicación científica sobre el sistema astronómico Sol-Tierra. Revista Eureka de Enseñanza y Divulgación de las Ciencias (2015), 12 (2), 328-340. J.Domènech

Plantax, indagació i taxonomia de plantes

L’activitat Plantax està plantejada en forma de WebQuesta i té per objectiu que l’alumnat instrumentalitzi els criteris de classificació de les plantes sobre objectes reals.

Orientada a cicle superior de primària i 1 ESO, l’activitat s’articula al voltant de diversos referents contextuals (termes i objectes) als que l’alumnat ha de donar sentit, indagant la seva relació amb la classificació de les plantes. Amb l’ajut de diverses bastides didàctiques, els alumnes dissenyen, realitzen i co-avaluen un breu vídeo-documental. L’experiència, dirigida a alumnat de cicle superior de primària i primer cicle de secundària, és senzilla i adaptable a altres temàtiques i matèries, i promou la contextualització del coneixement científic i la seva instrumentalització, aspectes clau en un aprenentatge competencial.

L’activitat, els materials i orientacions didàctiques són disponibles a:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/plantax/

==================

Hi ha disponible una descripció de l’activitat i la seva aplicació a la publicació:

Objetos, palabras y contextos. Una indagación multimedia para descodificar científicamente el mundo de las plantas. Aula de Secundaria (2015), 13, 26-31. J.Domènech.

Go-Lab, laboratoris remots i virtuals, indagació i cursos de formació a Creta

El Projecte Go-Lab (Global Online Science Labs for Inquiry Learning at School) ofereix eines i marcs didàctics per al treball mitjançant la indagació a l’aula.

Laboratoris remots (eines i aparells científics que existeixen de veritat, i es poden dirigir a distància), laboratoris virtuals, simuladors…uan gran quantitat d’eines que converteixen el món científic en el nostre laboratori escolar, projectant-lo cap al futur, més enllà de la típica pràctica de la boleta que es desplaça al llarg d’un canaló.

A més de laboratoris d’institucions reals com la European Space Agency (ESA, the Netherlands), la European Organisation for Nuclear Research (CERN, Switzerland), o el Nucleo Interactivo de Astronomía (NUCLIO, Portugal), s’ofereixen infinitat de recursos interactius sobre múltiples temes de Ciència, Tecnologia i Matemàtiques.

El laboratori remot de robòtica Microcontroller platform (robolabor.ee), el simulador de cirtuits de hardware VISIR, Many Cratered Worlds, una eina per a processar i analitzar imatges de taques solars,  Discovery Space, on els alumnes fan servir telescopis científics reals, o Hypatia, on usen les simulacions de colisions de partícules del LHC de l’experiment ATLAS del CERN, son només alguns exemples de les eines proposades.

Tot i que el seu ús és obert, s’ha obert una  ronda d’inscripcions d’escoles interessades a participar més directament en aquest projecte. ¡Us animem a participar!

A més, s’organitza una escola d’estiu Go-Lab, de cinc dies de durada, que tindrà lloc a Creta, Grècia durant del mes de juliol de 2014.

Per a assistir-hi, a més de la inscripció a títol personal, Go-Lab organitza un concurs entre el professorat per el que les millors activitats didàctiques usant Go-Lab seran premiades amb l’assistència gratuïta a l’escola d’estiu.

Hi ha dues places gratuïtes per als professors de cadascun dels països participants. ¡Endavant! Els professors guanyadors seran anunciats el 31 de maig.

Mantenir-se al dia sobre el projecte és fàcil: només heu d’ inscriure-us a la seva NewsLetter 

Facebook Group: https://www.facebook.com/groups/golab.project/

Facebook Page: https://www.facebook.com/GoLabProject

Canal Twitter: https://twitter.com/GoLabProject

ePortfolios, en trànsit cap al nou ecosistema del coneixement

Ja vaig dir que no m’agradava l’enfoc que tenia l’ús del dossier com a activitat d’avaluació/calificació.

Per sort, tenia aprop en Jose Luis Fierro, amb el que ens vam animar a remenar el món dels ePortfolios. Un viatge en immillorable companyia en el que vam descobrir-ne les possibilitats cap a un nou ecosistema de coneixement, on l’alumne comença a liderar el seu aprenentatge.

ePorfolios? Sí, ePortfolios. Ho vam definir així: “un análisis/reflexión que crea el alumno sobre su proceso de aprendizaje, en formato digital, incluyendo varios tipos de materiales: fotografías, texto vídeos, comentarios de compañeros… . Más allá de una compilación acrítica, implica una selección de evidencias y una reflexión sobre el proceso de aprendizaje, y un equilibrio entre el seguimiento de un proceso (evaluación formativa) y la generación de un producto (evaluación sumativa)“, en l’article que ens ha publicat Cuadernos de pedagogía aquest mes de febrer, i que és, en el fons, el nostre propi portfolio sobre el que hem après al voltant dels ePortfolios.

ePortfolios y construcción de conocimiento.Cuadernos de Pedagogía (2014), 442. J.Domènech, J.L.Fierro.

Com sempre, a espatlles d’altres persones amb més horitzó i més idees que nosaltres, com ara:

Barrett, Helen (2006): Authentic Assessment with Electronic Portfolios using Common Software and Web 2.0 Tools .

Núria Alart http://www.xtec.cat/~nalart/evaluation.htm

i múltiples autors, entre ells la @XarxaCb :

Que us recomano vivament de de llegir. Jose Luis, un viatge fantàstic.

Vengapues,

V Jornades WQ.cat, Tuitfolio i altres bones notícies

Fantàstiques V Jornades de la Comunitat Catalana de WebQuest ahir dissabte.

Un apunt: que dins de les Jornades, s’inclogués una presentació, per part dels mateixos alumnes, sobre com han treballat en una WebQuest altament TIC, és tota una targeta de presentació.Si hi afegim els ponents, entre ells Jordi Adell, Montserrat del Pozo, Neus Sanmartí, Jordi Esteban, …

M’anoto, gratar una mica EduLoc, una eina interessant per a geolocalitzar i fer activitats amb i per a mòvils amb els alumnes.

Com de costum, el meu destil·lat personal, que aquest cop passo pel sedàs de diversos Tweets, en forma de Tuitfolio, o Portfolio de Tuits propis i aliens:

Sandro Maccarrone@smaccarrone #WebQuestEdu21 @jordi_a assenyala els riscos d’un model amb molta tecnologia, però amb poca pedagogia

Sandra Gay@sandragabo Si canviem la #metodologia i el proces, millorem. Pero si l’#avaluacio continua sent 10 preguntes a puntuar, ens estanquem. #WebQuestEdu21

Margarita Guinó@mguino4 Neus Sanmartí a #WebQuestEdu21: “Cal institucionalitzar les pràctiques interessants”

Jordi Domènech@jdomenechca Jordi Esteban, la paradoxa de “calleu, que estem a classe de llengua!” A les #WebQuestEdu21

Sandro Maccarrone@smaccarrone #WebQuestEdu21 Neus Sanmartí convida a autocrítica professorat: les editorials ofereixen materials pobres perquè és el que es ven.

Jordi Domènech@jdomenechca “Els llibres de text acaben desprofessionalitzant el professorat” @jordi_a #WebQuestEdu21, i sóna in tro de tempesta de fons.

Sandro Maccarrone@smaccarrone #WebQuestEdu21 Jordi Esteban introdueix una idea que diu sovint @juanfratic Hauríem de ser ‘mestres de secundària’.

Jordi Domènech@jdomenechca Neus Sanmartí, de “com ensenyo” a “com ho faig perquè aprenguin”, a les #WebQuestEdu21

Com a part de la Jornada, entrega de premis, on un servidor va resultar premiat amb el Premi Especial del Jurat per les WebQuestes, que us convido a visitar. Au.

10 anys de WebQuest.cat

El proper 16 de Novembre es celebra a Argentona la trobada dels 10 anys de WebQuest.cat.

Aquesta associació fa temps que treballa promovent el desenvolupament i ús de WebQuestes, una prova n’és el Directori de WebQuestes de diverses matèries que han desenvolupat.

A més de la taula rodona i diversos tallers, es celebra la primera edició del Premi de WebQuests de WebQuest.cat.

lopremiWQ

 

Calc-Based Ecosystem Simulator: ecologia, fulls de càlcul i llicències Creative Commons

Activitat que he aplicat i continuo desenvolupant amb l’alumnat de 4t ESO com a síntesi del treball sobre ecologia amb equacions de dinàmica de poblacions.

Els alumnes han de desenvolupar un simulador d’ecosistemes mitjançant el programa de full de càlcul Calc. La seva tasca implica indagació i diverses restriccions:

1) No se’ls explica res de com funciona Calc: ho han de descobrir per si mateixos.

2) L’activitat segueix diverses etapes pautades, cada etapa s’ha de publicar amb llicència CC i cada equip de treball pot continuar a partir del treball d’altres equips, amb la llicència adecuada.

Trobareu un guió de l’activitat a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/cbes/

La vaig millorant, de manera que si teniu suggerències o comentaris, com sempre, us agrairé molt que me’ls feu arribar.

GeaTours, Geologia, TICs i metaaprenentatge

Comparteixo amb vosaltres l’activitat GeaTours que he desenvolupat i aplicat amb els meus alumnes de 2 ESO.

L’activitat (en format similar a les WebQuest) s’articula al voltant de la creació d’un tríptic publicitari per a un viatge geològic. Els alumnes treballen cooperativament en grups d’experts usant diverses eines TIC i desenvolupant diverses habilitats per a l’estudi de la geologia. Dissenyada per a segon d’ESO, pot servir també per a quart d’ESO.

Connectant el paisatge de formacions geològiques amb el mapa topogràfic corresponent i fent-ne la maqueta corresponent, recolzem el paisatge com a resultat de la interacció de diversos agents geològics.

 

L’activitat es troba allotjada a l’adreça https://sites.google.com/a/xtec.cat/geatours/ , us agrairé molt que em deixeu comentaris o suggerències.

================================

Actualització 12/08/14

L’activitat descrita i comentada més àmpliament a:

GeaTours: una experiència geolòTICa d’aprenentatge cooperatiu que promou la indagació i l’autoregulació dels aprenentatges. Ciències 27 (2014), 2-8. J. Domènech

 

La fugacidad de las políticas, la inercia de las prácticas

Publicado con el título: “La fugacidad de las políticas, la inercia de las prácticas. La educación y las tecnologías de la información y la comunicación“. de Juana M. Sancho Gil y Cristian Alonso Cano (coord).

Partiendo de una breve revisión histórica de los diferentes programas de incorporación de las nuevas tecnologías a la educación en España, el libro recorre estudios de caso actuales de varios centros educativos catalanes, en los que los autores analizan, a través de entrevistas, visitas de aula y análisis de documentos, las percepciones y los usos didácticos de las TIC a nivel de centro y a nivel individual de los equipos directivos, el profesorado y el alumnado.

Las prácticas de aplicación TIC observadas son comentadas, distinguiendo entre aquellas que reproducen en formato digital planteamientos didácticos caducos y aquellas en las que las TIC son una solución adecuada a los retos de un nuevo planteamiento pedagógico.

El texto pretende poner de relieve el desencuentro, repetido en varios planes de implantación de las TIC, entre lo que desde la institución se dice que se promueve (un cambio pedagógico), lo que las acciones promueven realmente (el uso de las TIC como herramienta educativa) y lo que el profesorado finalmente pretende (la competencia TIC del alumnado). Este desencuentro se manifiesta en centros con insuficiente dotación de equipos, coordinadores TIC saturados por los aspectos puramente técnicos, proyectos de implantación TIC sin plan TAC de centro, o cursos de formación sobre TIC-pero no sobre sus posibilidades didácticas.

A través de las voces de los docentes entrevistados, se reclama un mayor apoyo en el componente metodológico, propiciando el intercambio de experiencias entre el profesorado, o modificando aspectos organizativos que limitan el cambio pedagógico, como la fragmentación curricular en materias, los agrupamientos del alumnado o la distribución física en el aula.

Los autores reflexionan sobre la desafortunada visión de las TIC como algo a introducir añadido a un sistema preexistente, en lugar de crear un nuevo sistema, con nuevas necesidades pedagógicas (de comunicación, de construcción del conocimiento, de acceso a múltiples formatos de información) en el que las TIC serían la mejor solución.

De hecho, afirman los autores, en los últimos años, la sucesión de planes de implantación de las TIC se ha acelerado y ha respondido más a impulsos políticos y económicos desde fuera y desde arriba que a impulsos pedagógicos desde abajo y desde dentro. El texto constituye un toque de atención a proyectos como el Educat 2.0: cuidado con repetir errores de sus antecesores, esto es, centrar la atención en el aparataje y las tecno-chuches y esperar que el cambio metodológico se derive por sí solo a partir del cambio tecnológico.

El libro resultará de especial interés para responsables de programas educativos o formación de profesorado que quieran obtener una visión franca de qué sucede realmente en las aulas y qué partes del mensaje TIC llegan a los que deben aplicarlo. Aunque en la discusión sería de agradecer disponer más ejemplos de “brotes verdes” o referentes exitosos de aplicación de programas TIC (nacionales o extranjeros) que imitar, el texto cumple eficazmente con el objetivo de ofrecer un panorama real de paisajes TIC que ayuda a entender los posicionamientos y necesidades de los docentes y el alumnado.

Esta recensión fue publicada en Cuadernos de Pedagogía, (2012) 428, 119

 

II Jornades TIC i Educació Girona

Els passats divendres 19 i dissabte 20 vaig estar a les jornades organitzades per l’ICE Josep Pallach de la UdG. Xerrades molts interessants. Un petit format, i unes comunicacions revitalitzants. Reviso ara els apunts, i n’extrec alguns destil·lats personals de coses que m’han cridat l’atenció:

-Les competències estan implícites en les metodologies (o les situacions didàctiques), no en els continguts. De Josep Maria Esteve, citant a Susana Arànega. Ergo, cal programar i organitzar l’escola seguint les situacions didàctiques, no seguint els continguts. L’alumne a casa hauria de parlar del projecte que està fent, el nom de la matèria hauria de ser irrellevant.

-El temps que dediquem a corregir exàmens i treballs a casa és temps perdut (un resum personal d’una cita de Neus Sanmartí presentada per Josep Maria Esteve).

-El que fem a classe amb els alumnes (transmetre i recollir informació) s’hauria de fer a casa. El que fem a casa (fer activitats que posin en marxa procediments) s’hauria de fer a classe.  De Josep Maria Esteve.

-Fantàstic projecte el de Joan Carol i Gràcia Adroher, Aprenentatge Basat en Problemes a tecnologia. Un enfoc didàctic ok, dirigit a resoldre situacions protagonitzat per l’alumnat, unes eines ok, programari a gust de l’alumne (autoaprenentatge) més google apps i moodle, un enfoc aprenentatge ok, portfolio personal (mantingut durant diversos cursos) i autoavaluació i reflexió. Aprendre a aprendre i Autonomia personal a cor què vols.  Promoció de l’ús del mòbil com a eina a l’escola, un tema que sobrevolà diverses converses de cafè.

-Itineraris Químics amb realitat augmentada de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital. Amb Wikitude (m’anoto, investigar) creen un itinerari virtual connectat amb el món real a través del GPS dels smartphones. És una oportunitat Geochaching?

-Útil decàleg el de Jordi Adell, sobre l’aprenentatge autèntic al voltant de les situacions didàctiques:

  1. És rellevant en el món real?
  2. Cal pendre decisions? (afegeixo jo: ep! alguns cops els nostres scaffolds didàctics -rúbriques i companyia- precisament impedeixen pendre’n!)
  3. Cal temps per a fer-ho?
  4. Cal integrar diverses fonts d’informació?
  5. Cal col·laborar i els alumnes són interdependents en les tasques?
  6. Fomenta reflexió i metacognició? (aprenen els alumnes com aprendre?)
  7. Es treballen diverses àrees?
  8. L’avaluació és autèntica?
  9. El producte és vist com a quelcom valuós per l’alumnat?
  10. Existeixen diferents resultats possibles?

Com ja he dit, un petit format amb resultats gegants. Fantàstica organització. Rascant, rascant, alguna cosa millorable per aquells que, com jo, hi anàvem a aprendre: un toc “workshop”, de tallers didàctics on hi participessin alguns dels ponents experts ajudaria a atraure participants a esdeveniments fantàstics com aquest.

Del conjunt de les xerrades n’ha sortit una publicació on podeu trobar detalls sobre les comunicacions:

II Jornades TIC i Educació ICE Josep Pallach de la UdG (ISBN 978-84-8458-411-7).

Best Practices in Inquiry-Based Science Education (IBSE): Hands-on Explorations and Observations Enhanced by Computational Thinking

El curs, celebrat a Creta, ha esta organitzat per la institució d’innovació educativa  Elligogermaniki Agogi y la Universidad de Creta, ha tractat aproximacions per a l’Ensenyament de les Ciències Basat en la indagació (ECBI).

Altíssima qualitat dels formadors i recursos, hi han assistit professionals de l’educació d’un ample ventall de països, des de Finlàndia fins a Turquia, passant per EEUU i Alemanya.

Algunes píndoles concentrades:

 

  • si pretenem que els nostres alumnes indaguin, caldrà primer de tot que els ajudem a formular-se preguntes que siguin investigables. Les preguntes que comencen amb Perquè…? o Com…? no són investigables, perquè no es pot dissenyar un experiment a partir d’elles. En canvi, les preguntes que comencen per Què passa si…? o Fa alguna diferència si…? són investigables.

Per tant, si volem que els nostres alumnes investiguin cal que els ajudem a passer de les primeres preguntes a les segones, i això, ens explicà Bob Pannoff, ho podem fer si fem que es fixin en els factors que participen en les preguntes que es formulen. Imprescindible Pannoff.

  • En aquesta línia, els simuladors són una eina molt valuosa: permeten que els alumnes formulin expectatives Què passaria si…? i les testin inmediatament. Això  permet que els alumnes formulin models sobre els fenómens (ecològics, físics, químics,..) abans o enlloc que nosaltres els expliquem, no pas com a comprovació.

 

 

  • Els Science cafés, esdeveniments divulgatius  distesos similars a mini-taules rodones sobre temes Científics. Fantàstica iniciativa la de Formascienza, que aplica aquest format- ja desenvolupat en diferents centres de recerca- a les escoles, de manera que els alumnes contacten els experts i organitzen tota la sessió Science-Café (des de fer-ne publicitat a preparar cafès i concertar la data amb l’expert). Aprenentatge-Servei, Autonomia i iniciativa personal i construcció de coneixment, tot en u. I més.

 

  • Codis QR, Realitat Augmentada i Applets Java, algunes tecno-chuches que van adquirir en aquest curs un valor didàctic, orientat a fer que l’alumnat experimenti, provi i es pregunti. Fent servir tecnologia per a millorar la pedagogia. I no a l’inrevés.

Informació sobre el curs a la web de Pathway, on hi apareix la propera convocatòria.

=======================================

Actualització 12/08/14

Trobareu informació més àmplia a l’article:

Indagación en el aula mediante actividades manipulativas y mediadas por ordenador. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales 76 (2014),  J.Domènech

Vengapues,

 

 
 

Pràctica Geodinàmica interna 2: el mapa tectònic

En aquesta pràctica farem servir una pàgina web per anar descobrint el mapa tectònic de la Terra. I de passada, sabrem si poden haver-hi terratrèmols i volcans al costat de casa nostra.

Geodinàmica interna 2 TectònicaTIC

Pràctica Dinàmica 3: visitem un laboratori virtual

En aquesta pràctica, farem servir un laboratori virtual per a fer experiments de forces.

Pràctica Dinàmica 3

Webtask de dinàmica

Per a la unitat de dinàmica, farem el següent exercici: ens connectarem a l’adreça d’un laboratori virtual, a http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/Dinamica/labdinamica.htm

A l’esquerra tens el panell de dades (datos) i a la dreta el de control

1) Al panell de dades, amb l’ajut de les fletxes blaves, estableix per començar una massa de 3 kg, una força cap a la dreta de 10 N, i una força cap a l’esquerra de 1 N. Deixa la velocitat inicial i la posició a zero.

Respon: Al panell de control, quin valor té la força total? Com pot ser això, si hem aplicat 10 N de força?

2) Mira ara el valor de l’acceleració (a) al panell de control. Fes al panell de dades els canvis que se’t proposen a continuació, i mira com canvien en el panell de control els valors d’acceleració amb cada canvi.

-Posa la massa a 5kg

-Torna a posar la massa a 3 Kg i posa la Força cap a la dreta a 6 N

-Torna a posar la força cap a la dreta a 10 N i posa la Força cap a l’esquerra a 4 N

Respon: anota el valors de l’acceleració en cada cas. Què ha passat? Pots explicar perquè canvia l’acceleració d’aquesta manera?

Torna a fer el mateix, però aquest cop, amb cadascun dels canvis, prem el botó “Play” que veus al panell de control. Observa els canvis en cada cas. Després de cada simulació, prem “inicio” per tornar al principi.

Respon: quina és la velocitat al cap de 20 segons en cada cas? Quina relació té això amb l’acceleració?

3) Posa la massa a 5 Kg. Intenta trobar una combinació de valors de Forces que doni una acceleració de 1 m/s2, de 2 m/s2, 3m/s2 i 5 m/s2 Anota per quins valors ho aconsegueixes.

Respon: quina és la força total en cada cas? què passa amb l’acceleració quan augmenta la força total?

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.302 other followers

%d bloggers like this: