portfolioCLIL

This tag is associated with 3 posts

Portfoli AICLE (3). Demandes cognitives, progressions i viatges ZDP

Continuo, doncs, el meu portfolio del curs AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Extrangera) Secundària, els materials del qual estan disponibles en obert i #recomano visitar http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/lle/clsi/index .

Després de la primera entrada i segona entrada del meu portfolio sobre el curs, continuo amb el que estic aprenent al mòdul 4:

Idea interessant, la de la matriu de Cummins: es poden ordenar les tasques segons la seva demanda cognitiva (llegir Bloom) i la seva demanda lingüística. I això és important, perquè segurament en moltes ocasions construïm activitats d’aprenentatge que tenen una alta demanda lingüística (lèxic, construccions gramaticals, tipologies textuals) i si no ajudem els alumnes a afrontar-la, ens trobarem que la demanda lingüística està actuant de barrera perquè els nostres alumnes arribin a processos cognitius alts. Això m’agrada i ressona amb el projecte C3.

 

M’agrada la idea de les progressions d’aprenentatge, que interpreto en dos sentits: 1) preocupem-nos primer d’afrontar les dificultats de paraules, després de frases i després de textos 2) anem progressant d’activitats situades al quadrant 1 de Cummins seguint l’ordre fins arribar al quadrant 4. I penso que no deixa de ser un acompanyament on el que es vol preservar és la percepció de l’alumne de si mateix com algú que pot aprendre a partir del que sap. Penso.

Ja coneixia la idea del ZDP (Zona de Desenvolupament Proximal), segons la qual tots tenim una esfera de coses que podem aprendre a partir del que ja sabem. I que per a transcendir aquesta esfera calen coses especials, com ara bastides. El fet que l’AICLE s’hi barregi en això el treball en grups em fa pensar que en les dinàmiques grupals d’alguna manera es solapen les ZDP dels participants, de manera que iniciant una activitat de forma individual i incorporant passos on s’incrementi la demanda cognitiva però també la col·laboració amb companys hauria de constituir un viatge ZDP interessant. I una cosa que -penso- hem de tenir en compte en formar grups: si les seves ZDP no es solapen, no ens servirà de gaire (és a dir: si posem en un mateix grup alumnes amb capacitats cognitives molt diferents, ningú servirà de suport a ningú).

 

Aquesta entrada forma part d’una sèrie que conforma el meu portfoli del curs AICLE.

Anuncis

Portfoli AICLE (2): Bones preguntes, Bloom en profunditat i “Otherness”

  • Que ens queixem de quin tipus de respostes ens donen els alumnes és un fet.
  • Que dediquem poca atenció a quin tipus de preguntes els fem, és també un fet.

I aquestes dues idees que em giren de fa temps pel cap ronden en el mòdul 3 del curs AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Extrangera) Secundària, els materials del qual estan disponibles en obert i #recomano visitar http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/lle/clsi/index .

Després de la primera entrada del meu portfolio del curs, continuo amb la segona:

La taxonomia de Bloom proposa una classificació de processos segons el nivell d’exigència cognitiva. Hom considera que els processos de dalt de la piràmide resulten en aprenentatges més profunds i transferibles, i solen incorporar processos dels nivells inferiors.

 

 

Què m’ha cridat més l’atenció

Bloom en profunditat: Tot i que el triangle de la taxonomia de Bloom és ja omnipresent i ocupa la majoria dels meus espais pedagògics (apareix en el projecte IndComp, en la formació a l’ILEC, a la formació Finestres Moodle,…) em sembla que fins ara m’havia aturat només al tipus de processos que es poden categoritzar: recordar, analitzar, crear,…

Però els materials del curs van més enllà: relacionen aquests tipus de processos amb iniciadors de frase per a formular preguntes que impliquin aquests processos i amb exemples d’activitats que els impliquin, en un recull obert de Joan Alberich que recomano consultar, imprimir, plastificar i posar a la portada de les programacions:

Bloom’s Taxonomy Grid

I en una visió més gràfica que (casualitats casuals d’aquestes del Cosmos, el Kharma i tota la pesca pseudocientífica) em passa el company Àlex Gimeno justament aquesta setmana:

Alteritat, “Otherness”. Fantàstic. Cada persona mira les coses (i formula i respon les preguntes) des de la seva pròpia cultura i visió personal. No aconseguirem connectar el que fem amb el que ja sabem si no hi ha a les nostres activitats espais on aquesta alteritat es faci emergir i sigui reconeguda.

Amb què ho connecto

Alguns posts del blog: Més que fer moltes activitats insulses (LOT) als materials es proposa fer activitats cognitivament significatives (HOT). Dos acrònims interessants que aclareixen el ja vaig estar pensant sobre els deures d’estiu, les preguntes significatives, la necessitat del conflicte cognitiu i activitats molt LOT com ara el dossier.

El rau-rau que tinc darrerament sobre que cal parlar més amb els alumnes i conèixer-los millor….”Otherness?”.

Coses que llegeixo darrerament i que m’estava plantejant. com ara la proposta WTF? del #betacamp, les idees de la indagació sobre com formular bones preguntes, preguntes que sigui investigables (“Què passa si…?, Quina diferència fa si…”), les preguntes per a desenvolupar habilitats científiques que vam estar treballant a l’EduWikiLab, i una de les línies de treball d’aquest curs EduWikiLab 2014-2015 (les micropràctiques) i el llibre que estic llegint (a batzegades): Essential Questions: Opening Doors to Student Understanding, del que podeu llegir el primer capítol en obert i que #recomano.

Em quedo amb moltes preguntes sobre les múltiples (i solapades) maneres de categoritzar tipus de preguntes. I em proposo llegir alguns articles de gent que s’ho hagi plantejat, a veure si m’aclareixo.

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquesta entrada forma part d’una sèrie que conforma el meu portfoli del curs AICLE.

Portfoli AICLE (1): Interessant, Pràctica i Enigmàtica.

  • Que no es pot aprendre bé la ciència sense aprendre el llenguatge de la ciència és un fet.
  • Que no es pot aprendre bé llengua si no s’aprèn en contexts rellevants és també un fet.

I aquests dos fets han fet que m’inscrigui al curs AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Extrangera) Secundàra, els materials del qual estan disponibles en obert i #recomano visitar http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cmd/lle/clsi/index .

I he decidit que a banda de les activitats que em demanen em faré un portfolio per aclarir-me les idees. I aquí va el post dels dos primers mòduls.

Començo:

Interessants les idees inicials: per fi un curs que fa referències a les bases pedagògiques que han servit per a construir la idea que s’explica. Vigotsky i la zona de desenvolupament proximal (allò que cadascú està en condicions d’aprendre des del que sap), Brunner i la necessitat d’usar bastides per aprendre a partir del que ja se sap, Krashen i la necessitat de l'”input comprensible” i disminuir l’ansietat, Leo van Lier i la necessitat d’un context per obtenir significats.

Pràctica la diferenciació dels diferents tipus de comunicació: Llenguatge DE l’aprenentatge (lèxic,…), Llenguatge PER A l’aprenentatge (estructures comunicatives, relacionat amb l’activitat concreta,..) i Llenguatge EN l’aprenentatge (termes o expressions espontanis que sorgeixen del conflicte). Tenir clar que en les activitats cal fer atenció als tres tipus de comunicació.

Encara, enigmàtica, l’estructura en 4 focus: Comunicació, Contingut, Cognició (Bloom i companyia i implicació) i Cultura. Tot i que trobo realment molt interessant la idea que per a ensenyar de manera coherent cal fer-ho en un context conflictiu (Cognició) ric (Contingut i Comunicació) que no exclogui els elements que el fan ric (Cultura), em costa veure encara com incloure aquest darrer element en el disseny d’activitats.

Diversos elements, com els iniciadors de frases, els bancs de frases,la insistència en l’engagement, o implicació de l’alumnat en el marc d’un conclicte cognitiu, i la necessitat de fer explícits uns objectius lingüístics ressonen amb el Projecte C3 amb el que fa uns anys que treballo i m’hi fan veure connexions.

L’AICLE es revela com una visió integral de com ensenyar (no només llengua estrangera) amb una especial atenció a les emocions.

OK. Seguirem.

Aquesta entrada forma part d’una sèrie que conforma el meu portfoli del curs AICLE.

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.637 other followers

%d bloggers like this: