rúbriques

This tag is associated with 5 posts

Rúbrica McLeares d’avaluació d’assajos científics

A l’ensenyament de les ciències, és clau que els alumnes aprenguin a usar els coneixements i metodologies científiques per a posicionar-se davant dilemes sòcio-científics com a ciutadans, i per a actuar.

A més (o de manera complementària a) els debats, el format d’assaig breu permet que l’alumne argumenti i es posicioni en decisions participades per models científics, com els transgènics, la nanotecnologia, però també la gestió de la sanitat pública o l’AVE.

L’argumentació en aquests assajos científics necessita d’una atenció explícita al lèxic científic i a l’ús correcte de models científics i contexts científics en l’argumentació.

Dins el marc del Projecte C3 s’ofereixen diverses eines per a treballar l’assaig amb els alumnes, incloent plantilles, exemples, bases d’orientació i rúbriques.

Per orientar en l’avaluació de l’assaig científic, s’ha creat la Rúbrica McLeares (Model, Context, Lèxic, Argumentació i Estructura), una eina senzilla per ajudar a incidir en aquests aspectes clau en l’argumentació científica en un format del món real, l’assaig (carta a un diari, columna d’opinió, instància a l’ajuntament…).

¿Competencias era eso?

Recuerdo, en mis inicios como profe de secundaria, mi encuentro con el Conceptos+Procedimientos+Actitud. En principio, me pareció una buena idea. Yo entendí que se trataba de evaluar Conceptos…científicos, Procedimientos…científicos y Actitudes…científicas. Me pareció un buen enfoque, pero complejo, y al preguntar a mis compañeros, me di de bruces con la realidad de lo escolar. Los conceptos eran los exámenes, los procedimientos los dossieres y si hacían los deberes, y la actitud si el alumno se portaba bien o no. La palabra “científicos” desaparecía.  Básicamente, debía evaluar los mismos procedimientos que evaluaban en lengua (el dossier y hacer los deberes) y las mismas actitudes que evaluaban en matemáticas (estarse calladitos, levantar la mano y apuntarlo todo).

¿Conceptos era eso? ¿Procedimientos era eso? ¿Actitudes era eso?

Algo parecido me pasa con lo de las Competencias Básicas.

De entre el bosque de Competencias, no es extraño que Aprender a Aprender haya sido el punto de inicio. Es donde los pedagogos se sienten cómodos, en el fondo. Un buen principio, pues parece la Competencia Madre. Parece lógico: sólo cuando sepas cómo aprender y te reconozcas a ti mismo como aprendedor, podrás enfrentarte al resto de retos. Pero no parece que salgamos de ahí. Y así, una serie de herramientas y estrategias en principio diseñadas para empoderar al alumnado (bases de orientación, rúbricas, trabajo cooperativo, auto y co-evaluación…) se han adoptado como representantes de esa Competencia (que abarcaría mucho más), y a su vez Aprender a aprender ha acabado apoderándose de todo el discurso sobre Competencias Básicas, en una doble sinécdoque (parte por el todo) del tipo:

-¿Qué es eso de las Competencias Básicas?

-Sí, hombre, lo de las bases de orientación.

Al menos es la impresión que me queda cuando voy a jornadas o cursillos sobre Competencias Básicas. No oigo hablar de nada más. Para que algo sea competencial, tiene que tener una base de orientación o una rúbrica. O auto-evaluación. O grupos de expertos. O todo a la vez. Aunque luego no aparezca por ahí ninguna otra competencia. Es más. Si no has puesto nada de eso, no es competencial. Pese a quien pese, y especialmente, pese a PISA.

Y tengo una sensación bastante similar a la que tuve con lo de Conceptos+Procedimientos+Actitudes.

Competencias era eso?

Está claro que cuando nos encontramos profes de distintas áreas Aprender a Aprender es el punto de encuentro más obvio. Pero eso nos está llevando a una visión muy estrecha de lo que son las competencias y lo que podemos/debemos hacer con ellas. Una visión que encuentra dificultades para conectar con el amor que sienten los profesores por las materias que dan, que ven que da igual la materia que des, tú ponle una rúbrica y todo arreglado.

Y esto hace que las competencias suenen como un discurso extranjero a la áreas, una cosa de pedagogos que no tiene nada que ver con saber componer un poema, diseñar un experimento o encontrar un fallo de programación. Claro que una rúbrica o una base de orientación pueden ayudar en eso. Pero no son indispensables, y no deberían ser el punto de partida para hablar de  Competencia de Interacción con el Medio Físico, Competencia Comunicativa y Lingüística o Competencia Matemática.
Y de eso también hay que hablar.
Los profes de área vamos a tener que tomar el relevo en la materialización del discurso de Competencias Básicas, porque como no empecemos a rascar un poco en ellas, el Aprender a aprender se nos va a tragar a todos, el discurso competencial el primero.

No se me entienda mal. No digo que cada uno deba sólo mirar por las Competencias afines. Sólo que existen géneros propios de cada Competencia que no estamos desarrollando porque estamos todos muy satisfechos de nosotros mismos porque hemos puesto una base de orientación en nuestra actividad.

Comunicar científicament per a pensar científicament

Que els alumnes diferenciin allò que són dades de les conclusions que traiem de les dades. Que interpretin unes dades segons un model. Que relacionin unes conclusions amb un model científic, o que facin servir el model per a qüestionar i dissenyar experiments.

Un seguit de coses que necessiten que els alumnes comuniquin científicament. Per a fer-ho, és útil recrear productes i esdeveniments en els que els científics solen comunicar.

Per exemple, articles i pòsters científics.

Al projecte C3 hem estat creant, reunint i testant bastides didàctiques perquè els alumnes puguin millorar el seu raonament científic mitjançant la comunicació científica:

 

Com a espais per a iniciar experiències amb vídeos científics, una llista més que atractiva:

En aquesta tasca us hi pot ajudar també la WebQuesta Mostra la Ciència en Vídeo.

També recomanem Science in the classroom, una iniciativa de la revista Science que ajuda a portar els articles d’aquesta reconeguda revista internacional per a llegir-los a l’aula.

 

 

 

Les rúbriques, o són seves, o no són. Avaluar treballs col·laborativament.

Després de desenvolupar una fantàstica rúbrica sobre presentacions orals, molts dels alumnes van admetre que ni se l’havien mirat. Més enllà de la frustració, la gent que en sap, ja avisa: si els alumnes no participen en el desenvolupament de les bastides didàctiques, aquestes perden molt del seu valor en l’auto-regulació dels aprenentatges.

És per això que, com a eina per a l’activitat GeaTours, he cerat una plantilla per a pactar rúbriques amb l’alumnat i perquè després el mateix alumnat la faci servir per a avaluar el seu propi treball o el dels seus companys.

La plantilla conté indicacions per a fer que l’alumnat s’apropii de la rúbrica.

La podeu descarregar a l’adreça: https://www.box.com/s/l2qrhs4shzka0kc4pc5r

Al cap i a la fi, transmetre instruccions no és gaire diferent de transmetre coneixements. I les instruccions i coneixements es poden (i s’haurien de) construir. Aniré ampliant aquesta entrada

==============

On em vaig adonar que els alumnes NO es miren les rúbriques que no participen a fer:

 

Scaffolds (bastides didàctiques) per a presentacions orals

Aquestes bastides didàctiques són el resultat d’una experiència durant diversos cursos amb alumnes de 2 ESO.

S’han generat diversos scaffolds sobre presentacions orals (rúbrica, model, plantilla) (http://www.box.com/s/8c2a29a0988603aa2456) i s’ha fet una enquesta a l’alumnat sobre la seva utilitat(http://www.box.com/s/4dcc211c3b755b32f7f8).

Els scaffolds inclouen:

Model: presentació oral que ha fet el professor. Es tracta d’una meta-presentació oral, on el professor fa per als alumnes una presentació oral sobre com fer presentacions orals, subratllant i teatralitzant els diferents aspectes mentre la fa.

Plantilla: Storyboard, un document amb dos espais on especificar, per a cada “diapositiva” què es veurà a la pantalla i què s’explicarà oralment. Té per objectiu ajudar a distribuir i organitzar les etapes i els formats de l’informació.

Rúbrica: desenvolupada  per el professor, distribuïda en diferents apartats (Format, Exposició, Continguts,…) que es qualifiquen independentment.

Els resultats s’han publicat a la revista Dotze18, juntament amb una dinàmica de construcció dialogada d’una base d’orientació sobre la mateixa activitat.

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 1.307 other followers

%d bloggers like this: