webtask

This tag is associated with 7 posts

Per a profes de #Ciències que es volen #Virtualitzar amb #LaboratorisVirtuals i #Apps a les #Ciències

Els laboratoris virtuals i remots, les Apps i diferents eines telemàtiques digitals són una oportunitat per establir cicles d’indagació ràpids i instrumentalment assequibles, però també per a treballar aspectes com el Pensament Computacional i la competència digital. També dins l’àmbit STEM està adquirint cada cop més interès el treball amb sensors, mòbils i aplicacions, que permeten modelitzar fenòmens i dissenyar i dur a terme experiments de manera fàcil i eficaç, diminuint la càrrega manipulativa que acostuma a acompanyar l’experimentació al laboratori real. Però més enllà de llargs llistats de laboratoris virtuals, apps i sensors, ens cal orientació didàctica sobre el disseny d’activitats per com fer que les pràctiques científiques que desenvolupem amb aquests instruments serveixin per a ensenyar Ciència. I he pensat que algunes referències ens podrien ser útils,

Per a profes de #Ciències

que es volen #Virtualitzar

amb #LaboratorisVirtuals, #Sensors i #Apps

a les #Ciències

El papel de las TIC en la enseñanza de las ciencias en secundaria desde la perspectiva de la práctica científica. Enseñanza de las ciencias, Núm. Extra (2017) , p. 691-698. López Simó, Víctor, Couso, Digna, Simarro Rodríguez, Cristina, Garrido Espeja, Anna, Grimalt Álvaro, Carme, Hernández Rodríguez, María Isabel, Pintó, Roser.

Ante el amplio abanico de TICs disponibles en las clases de ciencia, el marco de la práctica científica y sus tres dimensiones (modelización, indagación y argumentación) ayudan a definir el papel de estas herramientas digitales en la enseñanza y aprendizaje de las ciencias en secundaria. En este artículo se discute qué implica promover la práctica científica en el aula de ciencias mediante el uso de TICs, clasificando estas herramientas en función de la actividad que facilitan o promueven: recoger y analizar datos experimentales, visualizar y analizar fenómenos virtuales, expresar modelos con soporte digital, y compartir información para argumentar en ciencias. Se discute qué tipo de herramientas pueden ser especialmente privilegiadas en cada uno de los principales momentos didácticos clave necesarias para una buena secuencia de enseñanza – aprendizaje.

Smartphone una herramienta de laboratorio y aprendizaje laboratorios de bajo costo para el aprendizaje de las ciencias. Latin-American Journal of Physics Education, ISSN-e 1870-9095, Vol. 11, Nº. 1. Salvador Gil, José Luis Di Laccio.

En este trabajo presentamos un conjunto de Mini Proyectos Experimentales (MPE), basados en el aprendizaje por inmersión o indagación, que incorporan el teléfono celular inteligente (smartphones) y un equipamiento básico, de muy bajo costo, constituido por planos inclinados, poleas, resortes, soportes, péndulos, etc. Los arreglos experimentales hacen un uso intensivo del smartphone asociado con diferentes aplicaciones (Apps), la mayoría, de uso libre. Estas Apps, permiten medir diferentes magnitudes físicas en forma simple, de modo análogo a los sistemas de adquisición de datos basados en computadoras. Los smartphones, combinados con una PC hogareña, permiten a los estudiantes y docentes disponer de laboratorios sofisticados y modernos, para realizar muchos experimentos tanto en la escuela como el hogar o el campo, transformado cualquiera de estos entornos en un medio propicio para la indagación y el aprendizaje. El encuadre pedagógico propuesto para su uso, se centra en el aprendizaje por indagación y busca desarrollar en el alumno un espíritu crítico, promover el trabajo en equipos y el desarrollo de habilidades de indagación y experimentación. Apuntamos a que los estudiantes puedan responder a las preguntas: ¿Qué fundamenta este conocimiento? ¿Qué evidencia/s experimentales tenemos sobre esto?

Indagación en el aula mediante actividades manipulativas y mediadas por ordenador. Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales (2014) 76, 17-27. J.Domènech.

Se presentan criterios para el desarrollo de actividades de Enseñanza de las Ciencias Basada en la Indagación (ECBI) y el uso de entornos TIC y contextos no formales (Science Cafés, Museos,…) en el diseño de este tipo de actividades. El artículo es un resumen comentado de los contenidos del curso Comenius europeo de formación del profesorado Best Practices in Inquiry-Based Science Education (IBSE): Hands-on Explorations and Observations Enhanced by Computational Thinking, organizado en julio de 2012 por el Departamento de Física de la Universidad de Creta y el centro de innovación educativa Elligogermaniky Agogi, en el marco del proyecto europeo Pathway to Inquiry Based Science Teaching. El texto se acompaña de enlaces web internacionales, reflexiones metodológicas y referencias bibliográficas relacionadas del ámbito español que pueden ser de interés para el lector.

Las TIC en la enseñanza de la Biología en la educación secundaria: los laboratorios virtuales. Revista Electrónica de Enseñanza de las Ciencias Vol. 6, Nº3, 562-576 (2007) Marta López García, Juan Gabriel Morcillo Ortega.

La integración de las TIC en las asignaturas de ciencias adolece de falta de materiales concebidos para desarrollar el trabajo práctico con los alumnos. Los laboratorios virtuales constituyen un recurso que permite simular las condiciones de trabajo de un laboratorio presencial superando algunas de las limitaciones de estas actividades y propiciando nuevos enfoques. Los ejemplos recopilados en este artículo pretenden mostrar algunas de sus posibilidades.

Sensopíldora chicles Orbit : uso de sensores para promover prácticas científicas de indagación con modelos. Enseñanza de las ciencias: revista de investigación y experiencias didácticas, [en línea], 2017, n.º Extra, pp. 685-90,  Jiménez Liso, Mª Rut; Romero Gutiérrez, Miguel; Martínez Chico, María; Amat González, Ana; Salmerón Sánchez, Esteban

Presentamos una secuencia de actividades para la formación permanente de docentes sobre el uso de sensores en el aula con la reflexión sobre cómo usarlos para promover prácticas científicas de indagación basada en modelos. La secuencia elegida utiliza los ácido-base como contexto, en concreto la variación del pH de la boca al masticar chicles Orbit. Esta secuencia diseñada para estudiantes de 16 años, ha sido vivenciada por docentes en activo en varios cursos de formación docente del proyecto Sensociencia destacándose la facilidad de los docentes para plantear nuevos contextos y sus dificultades para utilizar modelos que sean explicativos o predictivos con su alumnado.

Educación STEM en y para el mundo digital. Cómo y por qué llevar las herramientas digitales a las aulas de ciencias, matemáticas y tecnologías.  Revista RED. Víctor López, Digna Couso, Cristina Simarro Rodríguez.

Actualmente existe un amplio abanico de herramientas digitales que se pueden usar en la enseñanza de la ciencia, la tecnología, la ingeniería y la matemática (las denominadas disciplinas STEM) durante la escolaridad primaria y secundaria. A partir de las definiciones propuestas por documentos marco de amplio consenso internacional, se discuten los puntos de encuentro entre la educación STEM y las herramientas digitales, y cómo una adecuada simbiosis entre ambas puede servir tanto para mejorar las competencias científicas, matemáticas y tecnológicas de los estudiantes como para mejorar sus competencias digitales necesarias para el desarrollo personal y profesional en la era digital. Pretendemos aportar una perspectiva al uso de herramientas digitales en el aula que trascienda las modas pasajeras, y que se centre en por qué y en el cómo usar cada una de estas herramientas, y para ello nos centramos en señalar tanto las oportunidades que ofrece la enseñanza digital para el aprendizaje STEM como las oportunidades que ofrece la enseñanza STEM para el aprendizaje digital. Con este conjunto de reflexiones y aportaciones provenientes de la investigación en el ámbito proponemos superar el debate sobre “herramientas digitales sí o no”. Teniendo en cuenta los beneficios de las mismas, en particular para un ámbito con tanta relevancia cultural, social y económica como STEM, lo importante sería dedicar más esfuerzos a clarificar “cómo y para qué” usar estas herramientas en la escuela.

 

=======

Potser t’interessen altres compilacions temàtiques elaborades “Per a profes de #Ciències que…”.

O diverses revistes sobre didàctica de les ciències, amb accés obert i gratuït: Biblioteca EduWikiLab de Revistes de Didàctica de les Ciències.

Go-Lab, laboratoris remots i virtuals, indagació i cursos de formació a Creta

El Projecte Go-Lab (Global Online Science Labs for Inquiry Learning at School) ofereix eines i marcs didàctics per al treball mitjançant la indagació a l’aula.

Laboratoris remots (eines i aparells científics que existeixen de veritat, i es poden dirigir a distància), laboratoris virtuals, simuladors…uan gran quantitat d’eines que converteixen el món científic en el nostre laboratori escolar, projectant-lo cap al futur, més enllà de la típica pràctica de la boleta que es desplaça al llarg d’un canaló.

A més de laboratoris d’institucions reals com la European Space Agency (ESA, the Netherlands), la European Organisation for Nuclear Research (CERN, Switzerland), o el Nucleo Interactivo de Astronomía (NUCLIO, Portugal), s’ofereixen infinitat de recursos interactius sobre múltiples temes de Ciència, Tecnologia i Matemàtiques.

El laboratori remot de robòtica Microcontroller platform (robolabor.ee), el simulador de cirtuits de hardware VISIR, Many Cratered Worlds, una eina per a processar i analitzar imatges de taques solars,  Discovery Space, on els alumnes fan servir telescopis científics reals, o Hypatia, on usen les simulacions de colisions de partícules del LHC de l’experiment ATLAS del CERN, son només alguns exemples de les eines proposades.

Tot i que el seu ús és obert, s’ha obert una  ronda d’inscripcions d’escoles interessades a participar més directament en aquest projecte. ¡Us animem a participar!

A més, s’organitza una escola d’estiu Go-Lab, de cinc dies de durada, que tindrà lloc a Creta, Grècia durant del mes de juliol de 2014.

Per a assistir-hi, a més de la inscripció a títol personal, Go-Lab organitza un concurs entre el professorat per el que les millors activitats didàctiques usant Go-Lab seran premiades amb l’assistència gratuïta a l’escola d’estiu.

Hi ha dues places gratuïtes per als professors de cadascun dels països participants. ¡Endavant! Els professors guanyadors seran anunciats el 31 de maig.

Mantenir-se al dia sobre el projecte és fàcil: només heu d’ inscriure-us a la seva NewsLetter 

Facebook Group: https://www.facebook.com/groups/golab.project/

Facebook Page: https://www.facebook.com/GoLabProject

Canal Twitter: https://twitter.com/GoLabProject

Drug research, indagació, mitosi i càncer

L’activitat didàctica Drug Research és un joc de rol-Webquesta on es proposa a l’alumnat que estudii l’eficàcia de diversos medicaments antitumorals candidats. Partint d’imatges de microscopi de biòpsies de ratolins tractats amb diferents medicaments, han de determinar mitjançant l’estudi de les mitosis l’eficàcia antitumoral dels medicaments, tot dissenyant experiments, contrastant dades en diferents formats i comunicant-se científicament. L’activitat té una durada de 6-8 sessions i proposa diverses organitzacions d’aula (individual, parelles, grup, gran grup), i formats de comunicació científica. L’activitat està projectada cap a a la de-construcció del mètode científic, per a proporcionar a l’alumnat una visió més construccionista i serendípica de la ciència, més propera a la realitat, i promou reflexions sobre la naturalesa del coneixement científic, la relació ciència-ètica i ciència-tècnica.

Accés a l’activitat: https://sites.google.com/a/xtec.cat/drugresearch/

Cyborg: neurobiologia i biomedicina del futur

Cyborg (https://sites.google.com/a/xtec.cat/cyborg/) és una activitat similar a una WebQuest, que al llarg de diverses etapes apropa l’alumnat al funcionament del cervell i el sistema nerviós, mentre resol un repte futurista: la creació d’un Cyborg per a millorar la mobilitat d’un ferit d’accident.

L’activitat, que vaig crear originalment per a 2 d’ESO, també pot usar-se a 3er d’ESO, i inclou vídeos, lectures i activitats a nivell de lèxic i argumentació.

Com sempre, si teniu suggerències o comentaris, estaré molt content de rebre’ls.

Calc-Based Ecosystem Simulator: ecologia, fulls de càlcul i llicències Creative Commons

Activitat que he aplicat i continuo desenvolupant amb l’alumnat de 4t ESO com a síntesi del treball sobre ecologia amb equacions de dinàmica de poblacions.

Els alumnes han de desenvolupar un simulador d’ecosistemes mitjançant el programa de full de càlcul Calc. La seva tasca implica indagació i diverses restriccions:

1) No se’ls explica res de com funciona Calc: ho han de descobrir per si mateixos.

2) L’activitat segueix diverses etapes pautades, cada etapa s’ha de publicar amb llicència CC i cada equip de treball pot continuar a partir del treball d’altres equips, amb la llicència adecuada.

Trobareu un guió de l’activitat a: https://sites.google.com/a/xtec.cat/cbes/

La vaig millorant, de manera que si teniu suggerències o comentaris, com sempre, us agrairé molt que me’ls feu arribar.

GeaTours, Geologia, TICs i metaaprenentatge

Comparteixo amb vosaltres l’activitat GeaTours que he desenvolupat i aplicat amb els meus alumnes de 2 ESO.

L’activitat (en format similar a les WebQuest) s’articula al voltant de la creació d’un tríptic publicitari per a un viatge geològic. Els alumnes treballen cooperativament en grups d’experts usant diverses eines TIC i desenvolupant diverses habilitats per a l’estudi de la geologia. Dissenyada per a segon d’ESO, pot servir també per a quart d’ESO.

Connectant el paisatge de formacions geològiques amb el mapa topogràfic corresponent i fent-ne la maqueta corresponent, recolzem el paisatge com a resultat de la interacció de diversos agents geològics.

 

L’activitat es troba allotjada a l’adreça https://sites.google.com/a/xtec.cat/geatours/ , us agrairé molt que em deixeu comentaris o suggerències.

================================

Actualització 12/08/14

L’activitat descrita i comentada més àmpliament a:

GeaTours: una experiència geolòTICa d’aprenentatge cooperatiu que promou la indagació i l’autoregulació dels aprenentatges. Ciències 27 (2014), 2-8. J. Domènech

 

Sacsegem l’aula

La realització d’un taller de sismologia a l’aula ha permès col·laborar amb l’investigador Jordi Díaz, de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera, en la creació de diverses activitats marc que permeten aprofitar a fons el taller que ofereixen des del seu centre de recerca.

Activitat 1-Webtask sobre tectónica de plaques

Activitat 2: Qüestionari sobre el taller

Activitat 3: Webtasks sobre sismologia

Aquesta experiència ha estat objecte d’una publicació. Cita completa: Sacudiendo el aula: una experiencia sísmica de colaboración entre profesores y divulgadores.Alambique, Didáctica de las Ciencias Experimentales(2012) 72, 84-91. Jordi Domènech, Jordi Díaz.

L’Associació Kultur per a la Divulgació Cultural i l’Educació ha donat un cop de mà en l’elaboració de les Webtask.

Darrers posts

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 3.923 other followers

%d bloggers like this: